Una trucada, esperada, prop de les 8 del matí. El meu germà.
Dos polls de falcó motatxut batent les ales, tot entrenant-se per quan, d'aquí a poc, emprenguin el primer vol.
Una parella d'aligots festejant.
Un esparver mascle prenent el sol.
Quatre voltors, no pas junts, seguint la mateixa ruta.
Dos conills de bosc enmig de la carretera, dubtant entre fugir o xafardejar.
Un esquirol corrent a tocar del marge.
Mil flors i més de mitja dotzena d'orquídees boscanes.
Papallones i ocells petits. El cant d'un abellarol.
El verd nou contrastant amb el verd vell.
Una bona conversa amb una companyia immillorable.
...
i aquesta tarda, més...
.
dijous, 1 de maig del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Guau! On ho trobes tot això? :O
ResponEliminaTinc moltes ganes de fotografiar ocells! :P
Un altre cop, un balanç positiu, doncs.
ResponEliminaDoncs pujant a una muntanya de la Garrotxa, just sobre la penya. Esbufegant i disfrutant, tot alhora. I és que un cop ets dalt i veus el que t'envolta, t'oblides dels bufets i l'esforç. Ara, de fotografiar ocells el que és jo, ni un! Prismàtics i telescopi terrestre. :)
ResponEliminaI tant positiu Xexu! Ls sortides amb el nen sempre tenen un balanç hiper-positiu!
Quina sensació tan relaxada i agradable mentre llegeixo aquesta descripció del teu entorn,el fluir de la vida.Com m'agradaria saber-les trobar,les orquídies boscanes.
ResponEliminanomés cal estar atenta Inuit... n'hi ha més que no ens pensem!
ResponEliminaBenvinguda! :**