lletres ...

Sense quasi adonar-me'n, he canviat els ocells, siluetes fosques en moviment amb un blau-gris de fons, per les lletres, siluetes negres sobre paper blanc trencat.
Quan prens consciència de que ja són 2/4 de 3 de la matinada i encara no tens son i cap ganes de deixar la lectura, és complicat plantejar-se llevar-se amb el sol, de fet ni ho intentes. Acabes el capítol, o potser dos més, i et poses a dormir, tan plàcidament com pots, o més del que pensaves, tampoc ho saps ben bé.
És quan et despertes abans de les 8 amb la son acabada i abans d'obrir els ulls ja saps que serà un acte dolorós. Començes a notar la punxada a l'esquerra. Acabes obrint-ne només un, poquet i quan veus entrar tota aquella llum de dia a través de la persiana, saps que has perdut alguna cosa. Com a mímin la capacitat de mirar la claror sense que et faci mal físicament. Necessites més de 10 minuts per posar el cervell a lloc, per anar obrint les pròpies persianes lentament.
La lectura sempre passa factura i l'import varia segons el dolor i la intensitat de la migranya. És un fet tan meu, tan assumit que ja no me'n planyo gaire, sobretot quan el 90% de la culpa és meva. Dormir poc i llegir massa.

Envio un sms. Potser encara no hauré perdut l'oportunitat del dia. En rebo resposta. Han sortit aquesta matinada, a les 4, cap a Verges.
Penso en els arrossars de sota el mugró i somric.

I ara, després d'una becaineta, mentre escolto algún ocell per aquests defores, on encara no s'ha decidit a acabar d'embrutar-ho tot amb fang o ploure, tinc el llibre aquí al costat que m'espera. Però de moment, només de moment, el deixaré de banda. Els meus ulls necessiten descansar un xic més.

.