Quina és l'estranya raó que fa que, després de mitja hora de parar de ploure, hi hagi qui encara es passeja amb el paraigua estès?
.
dijous, 17 d’abril del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
Potser el desig de més aigua?
ResponElimina:*)
per aturar les gotes que cauen des dels balcons, o dels arbres... segur!
ResponElimina:)
Per si les mosques...?
ResponEliminahi ha molta gent que li fa por mullar-se, elur... no per això són estranys...
ResponEliminapetons i llepades ben molles!
Segurament Ramon segurament... si jo ho fes seria exactament per això :P
ResponElimina:****
Vols dir Aina? i allà on no hi ha balcos ni arbres que degoten?
Paraigües contra les mosques??? encara ho provaré aquest estiu Xexu aviam si no són tan pesades :P
Però Gatot... mullar-se amb què? no queia aigua d'enlloc!
Petons i moixaines.
està ben clar... viuen en el passat!!!
ResponEliminasalut!
Bona aquesta Estrip!! m'ha encantat!
ResponEliminabon dia!
Per la mateixa raó d'aquells que porten ulleres de sol en la nit.
ResponEliminaAixò sí que és un misteri misteriós Jaqme!
ResponEliminaPer pura inercia? N'hi ha de distrets! A mi m'ha passat algun cop, m'adono que no plou amb el paraigües obert i penso "quanta estona deu fer que ha parat?"
ResponElimina