Dia ...

L'altre dia em confessava que no sabia si mai arribaria el Dia. No n'estava segura. Dubtava fins i tot de si volia que arribés. Però va arribar. També es pensava que estaria neguitosa, que els nervis no la deixarien dormir, o menjar, o no sabia ben bé què. I em va dir que estava sorpresa de la tranquil·litat que sentia. Que li feia il·lusió, que no esperava res i que per tant rebria molt. I llavors, deixant una mica el tema de banda, sabent totes dues que la vida i les coses que ens passen només tenen el sentit que nosaltres li volguem donar, ens vam posar a parlar d'altres coses, a pensar i concentrar-nos en altres afers.

.