He passat la nit del lloro i m'he llevat a trenc d'alba com els galls.
Amb una veu més semblant a la d'un corb (sóc un cooooorb, sóc un coooooorb) que a la d'un rossinyol, he esmorzat el meu cafè amb llet fora el pati, tot observant una mallerenga carbonera menjant una pipa rera l'altra. Un bon regal de bon matí.
.
dissabte, 15 de març del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Tant pensar, fotografiar i admirar els ocells, t'estàs convertint en un d'ells...
ResponEliminaveig que hem portat una setmaneta d'ocells
ResponEliminallàstima que no em surtin plomes i ales i pugui volar Xexu...
ResponEliminaSóc un cap de pardals Jordi :)
Benvingut!