Al passeig d'Olot hi ha arbres que s'inclinen fins trobar-se.
.
dimecres, 12 de març del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
Em falta la foto, segur que no et costaria fer-ne una per il·lustrar-ho.
ResponEliminaAl vostre pas, sens dubte.
ResponEliminaBuf! Olot! Saps que em vaig enamorar d'aquesta ciutat aquesta tardor?
ResponEliminacom dos amants adormits que en el decurs de la nit s'han anat separant sense voler i busquen en la foscor el cos de l'altre.
ResponEliminaUmmmm desdel bus estant i de nits, estava complicada la cosa Xexu :P
ResponEliminaNo sigueu adulador dErsu_ que em fareu enrogir.
Olot és maca, sobretot a la tardor.
Però aquest passeig d'Olot es troba a Girona Tirai ;)
Qui sap si també es troben mitjançant les arrels Estrip...