diumenge, 30 de març del 2008

butterfly ...

Mentre escolto "Un bel di, vedremo..." i escric aquí, el meu buit interior sembla que creix.
El gat em puja a la falda, entre ronroneigs em fa quatre moixaines i marxa. No pas gaire lluny, just allà on ell em pot vigilar a mi i jo a ell.
I amb els últims acords de l'ària, no em faig gaire cas, sabedora que tot plegat deu tenir alguna cosa a veure amb l'astènia primaveral i l'excés de llum... el jet-lag de la ditxosa hora... o només que per uns moments, unes hores, m'he sentit sola i prou.
Demà, serà un altre dia. Espero que plogui. Però si fa bo, espero que bufi una mica de Tramuntana, penso dinar ràpidament i perdre'm per algun indret de Girona on el sol sigui condescendent i on es pugui llegir amb tranquil·litat. Estendré les meves ales i volaré fins on em portin les paraules escrites.

.
a

5 ventades ...:

  1. estripdiumenge, de març 30, 2008 10:09:00 p. m.

    si et perds per algun indret, escrius algun haiku i el perds perquè la tramuntana se'l emporta, no pateixis que jo seré allà per recollir-lo i explicar una història.

    Bé si el signes te'l tornaria eh!!!

    ResponElimina
  2. Barbollairediumenge, de març 30, 2008 11:12:00 p. m.

    Jo et seré prop, follet...
    Vola, respira, llegeix, escriu.

    Però no pensis, no et sentis sola. Un esperit lliure com tu mai estarà sola.

    (aquí, ara, plou. no gaire)
    Petonet dolç, amoret estimat.
    :¬)*****

    ResponElimina
  3. Jo Mateixadiumenge, de març 30, 2008 11:19:00 p. m.

    Dolça, vola el que et calgui i gaudeix del vent, la pluja (te l'envio des d'aqui, que ara mateix comença a caure i amb força).

    Bona setmana i bon vol (quant aterris vigila de no anar massa rapit)

    Petonets dolça!!!!!

    ResponElimina
  4. neusdiumenge, de març 30, 2008 11:29:00 p. m.

    Aquí també plou :)

    L'altre dia en vaig perdre un d'haiku, però no el tenia escrit en paper, estrip. Potser t'hauria agradat i tot :)
    Si mai me'n trobes algun, queda-te'l, si t'agrada, es clar.
    Un petó, trovador.


    Lliure... potser sí, però a vegades les ales pesen com ploms, Poeta.
    Sé que hi ets, maco. Gràcies.
    Una abraçada dolça.


    jejejeje, ai Jo Mateixa, no sé com t'ho fas, però sempre m'arrenques algun somriure. Mil gràcies preciosa.
    Un petonàs!

    ResponElimina
  5. Anònimdiumenge, de març 30, 2008 11:46:00 p. m.

    És quan escoltem aquest buit interior (que apareix de tant en tant sense permís) que el buit creix? i quan escrivim, creix o s'omple?

    A mi no em creix escrivint, sempre se m'omple, el buit. Ei! i llegint també. Espero que puguis volar ben lluny

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)