onze ...

Fa una bona tarda. El sol és indulgent gràcies a la fina capa de núvols que hi ha, engrunes de la pluja d'ahir. L'aire és fred, doncs ha nevat a muntanya i segurament bufa la Tramuntana a l'Empordà. Almenys ho semblava pel dibuix que hi havia al cel aquest matí.
Tarda plàcida en un nou refugi gironí.
Un seguit de plataners, plantats sota les ordres de Napoleó, em guarden les espatlles. Davant meu, una ciutat amagada rera un jardí amb la terra humida i el seu aroma inconfusible, on els collverds es passegen amb tota tranquil·litat. El monòleg urbà queda pràcticament esmorteït pels cants dels ocells, que sembla que celebrin la primavera.
Estic asseguda en un banc de pedra. Penso que no podria estar més còmoda. Mentre escric, no deixo de contemplar el que m'envolta. Atenta al més mínim moviment, al mínim batec d'ales, a la fulla que ha caigut lentament, al vent entre les fulles de palmera. Tulipes, roses i pensaments trenquen l'homogeneïtat dels tons de verd.
(Deixo la llibreta i trec el llibre, incapaç de fer res més que obrir-lo per on hi ha el punt. Els ulls tenen altra feina, el cap no vol caràcters ordenats racionalment. Torno a agafar la llibreta.)

S'ha rentat just davant meu
totalment aliè a la meva mirada.
Ara, després de pentinar-se el plomatge,
dorm plàcidament sobre un tronc de la tanca.
El sol llueix sobre el seu coll tornassolat.
Blau-verd intens.

I mentre m'omplo els ulls dels seus blaus, verds i grisos, mentre observo com m'observa després de descobrir-me rera el matoll, sento un soroll...

Esclat de vida.
Rera el so de la mare,
onze aneguets.

I me n'he tornat a treballar completament relaxada i somrient.

.