dilluns, 11 de febrer del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
He tingut la sort de veure l'espectacle els dos cops que l'han portat a Barcelona...
ResponEliminaEl primer cop fa... 11 o 12 anys... i la segona l'any passat...
I sempre (i també amb Quidam)... surto d'una manera diferent a com he entrat...
És.. bé ara sols diria tonteries...
bon dilluns inyu!
Petonets dolços :¬)***
Alegria
ResponEliminaCome un lampo di vita
Come un pazzo gridar
Alegria
Del delittuoso grido
Bella ruggente pena
Seren
Come la rabbia di amar
Alegria
Come un assalto di gioia
Alegria
I see a spark of life shining
Alegria
I hear a young minstrel sing
Alegria
Beautiful roaring scream
Of joy and sorrow,
So extreme
There is a love in me raging
Alegria
A joyous, magical feeling
Alegria
Como la luz de la vida
Alegria
Como un payaso que grita
Alegria
Del estupendo grito
De la tristeza loca
Serena
Como la rabia de amar
Alegria
Como un asalto de felicidad.
Jo només l'he vist per la tele... i mai m'ha deixat indiferent :)
Tonteries? va, posa't el nas i digues-les totes!! ;*)
Petones petits i dolços, rei!
Per cert... Nomades del Vent... Pingüins a la capçalera?
ResponEliminaSon pingüins amb ala delta...?
Amb ultralleuger?
(xsssst que, veuràs, ja se que tu en saps molt més que jo, però... els pingüins no volen...)
;¬P
inyu! t'estimo
petonet dolç!
;¬)****
Sí que volen! volen dins l'aigua i són ocells, i nòmades en certa manera, cada any "migren" i encara no se sap on :)
ResponEliminaNomés se sap on són en època d'aparellament i cria, quan han acabat, desapareixen fins l'any següent...
Petonets de cafè!
:***********
Jo també només l'he vist a la tele. Però el que importa és que ens quedem amb l'alegria, la nostra. La que ells ens trasmeten, la que ens anem passant nosaltres de l'un a l'altre. A la vida de cada dia... as blogs. Tot val quan es tracta d'estar content.
ResponEliminaAlegria alegria y que no falte.
ResponEliminaMusus
Un buen deseo para este Lunes. La misma alegría te guíe a ti en estos días soleados y de sol agradable y madrugador.
ResponEliminaBicos
Bueno, com a mínim algú que s'agafa la setmana amb alegria!!! Ja és això!
ResponEliminaUn petó i bona setmana
Poeta, ara els pingus són al capdevall de la pàgina, a dalt hi ha les grues que vaig "retratar" l'hivern passat a Gallocanta... ara t'agrada més? espero que sí :))))
ResponEliminaT'estimo!
I tant que sí Carme... hem d'encomanar-nos els somriures!!
Alegría txiki!!!!
Mil besos y sonrisas!!!
Muchas gracias Javi, lo mismo digo. Aunque preferiría que lloviese :P entonces la alegría sería completa!!
Beijos!!!
Quan a la feina hi ha bon rotllo, hi ha alegria Pep! Els dilluns han deixat de ser traumàtics per mi :)
Un petó!
bones!
ResponEliminasoc en xevi vilaro.
primer de tot felicitats per el teu blog i moltes gracies per posar-hi obra meva!
m'agradaria enviar-te un mail amb obra nova!
el meu mail info@xevivilaro.com
una forta abraçada!
xevi