dimarts, 19 de febrer del 2008

xirimiri ...

Ahir, sortint de la feina feia un xirimiri suau, quasi imperceptible. Prou per mullar-se i insuficient per tenir la sensació de pluja. Prou per sentir l'aigua al rostre i somriure. El paraigua dins la bossa.

Aquest matí Girona m'ha rebut de nou amb xirimiri. Més insistent que el d'ahir. M'he tret les ulleres i he deixat que em mullés tot el rostre. El paraigua de nou dins la bossa. La jaqueta, la cara i els cabells molls. Un somriure fresc.

Fa un dia gris. Però amb la tonalitat grisa que m'agrada. Amb soroll de rodes sobre l'asfalt mullat. Amb l'esperança d'una bona ploguda. Amb el gust de passejar-se sota el cel.

Avui, quan baixava cap a Girona, he fet un recompte dels arbres florits. I m'ha vingut un pensament: encara espero l'hivern i ja arriba la primavera...

.
a

8 ventades ...:

  1. Bukdimarts, de febrer 19, 2008 4:46:00 p. m.

    Aaaaahhhhh... aquí a can fanga també vivim sota un cel gris, a joc amb les voreres i el formigó, tot i que no tan brut. Sembla que vulgui ploure, sembla... però no acaba de decidir-se. Un cel amb restrenyiment, com aquell qui diu.

    Un petonot amb ganes de pluja, maca!

    ResponElimina
  2. neusdimarts, de febrer 19, 2008 6:40:00 p. m.

    jajajajjajajajjaja ai Buk... un cel amb restrenyiment!! que bo!!!
    A Portugal però, es veu que va lleuger com una mala cosa... tan fàcil que seria repartir-ho tot una mica, eh?
    Un altre per tu, maco!!

    ResponElimina
  3. Laiadimarts, de febrer 19, 2008 6:43:00 p. m.

    mica en mica no farem res! un bon xàfec d'una vegada!!! :(

    ResponElimina
  4. neusdimarts, de febrer 19, 2008 6:45:00 p. m.

    nooooo Laia, que és molt millor aquest xirimiri, que va empapant la terra i aquesta té temps d'empassar-se-la tota, que no pas un xàfec i prou, que llavors tot se'n va cap avall sense cap profit... (ja ha parlat la pagesa, jejejeje)
    Un petó, maca!

    ResponElimina
  5. Zazpidimarts, de febrer 19, 2008 7:56:00 p. m.

    Guapa per aqui tambe tot el dia xirimiri i poca cosa mes.
    Aixo que encara esta tapat, pots continuar tinguent esperança, tot i que saps que jo no ho comparteixo.
    On hi hagi un bon solet...

    Be un peto reina,
    espero que la setmana vagi aat prefecte.
    T'estimoooooooo

    ResponElimina
  6. Sergidimarts, de febrer 19, 2008 8:20:00 p. m.

    Avui també he caminat sota el xirimiri a Barcelona, i això que em pensava que aquesta mena de pluja no era d'aquest racó de món...

    Jo de paraigua no en gasto mai, i avui, que no feia el dia més adient, per causes de les que prefereixo no parlar, he necessitat marxar caminant, no posar-me sota terra ni en un autobús, i la pluja, aquesta que tan t'agrada, també m'ha mullat.

    ResponElimina
  7. estripdimarts, de febrer 19, 2008 11:11:00 p. m.

    sota la pluja tot es molt més romàntic. Anar a treballar també!

    Salut!

    ResponElimina
  8. neusdimecres, de febrer 20, 2008 9:31:00 a. m.

    Zazpi, amoret ja saps que ens agrada la pluja i molt jejeje som parits així :P
    i també ens agrada el solet, eh?
    La setmana bé, estic contenta. Fa bon temps! ;)
    Petonassos i una abraçada beeeeen forta, carinyu!



    I segur que t'has sentit una mica millor Xexu. Passejar sota la pluja és tot un luxe.
    Espero que el que et feia nosa hagi escampat amb la pluja.
    Un petó!



    Romàntic anar a treballar? ostres... em sembla que no eh estrip... i mira que m'agrada la feina i hi estic la mar de bé, però romàntica no n'és gens :P
    Passejar per Girona sí que podria ser-ho, però el meu romanticisme està força perdut...
    Salut dansaire!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)