avui el dia se'm fa feixuc...
m'agradaria arraulir-me talment fos una gata, sota la manta, i esperar que arribi demà...
.
dilluns, 25 de febrer del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
Baldufa!! i aixo?
ResponEliminasi avui ha fet un dia dels teus..
aqui riunejava i tot..
Be una abraçada de les nostres perque no acabis el dia igual..
Ah! ahir varem pasar i estaves de parranda, ben fet aixo sempre va be..
Un peto i que somiis amb els angelets.
T'estimo molt maca, ja ho saps!!!
Doncs t'oferim la companyia que necessitis, però com que quan llegeixis això ja serà demà, potser ja no et caldrem. Per si de cas, estaré per aquí...
ResponEliminahas dit gat???? ... ah, no.... gata...
ResponEliminaval, doncs...
petons i llepades felines!
Ufff!!! Deixa'm un lloc...Avui és imopssible aixecar-se!
ResponEliminaFollet... vine...
ResponEliminatapat amb la flassada... així...
xssssst...! no fa falta dir res més...
xssssst...! de vegades fa falta...
una abraçada i una bosseta de petonets dolços... ;¬)***