Primer somriure.
Surto de casa i passo prop de l'olivera, abans d'arribar-hi sento dos ocells. M'aturo i observo. Un s'ha quedat quiet, esperant el meu moviment. Faig un pas endavant silenciosament i em quedo ben quieta i ell es gira cap a mi. Al cap d'uns segons, se'n va.
Segon somriure.
Feia dies que el buscava i no el veia. Em feia por que no l'haguéssin atropellat. Pensava que potser havia marxat. I avui hi era. Altiu, preciós. Damunt el fil del llum, amb el seu plumatge marró fosc i unes franges de plomes blanques al pit. Després de molts dies, he tornat a veure l'aligot.
Tercer somriure.
Durant el trajecte amb bus, observo el Ter a partir del Pasteral. Amb un cert alleugeriment al veure que, de moment, no va minvant el poc cabal que té. A vegades hi veig algún bitxo. Avui, he vist un bernat pescaire volant elegantment a un metre d'alçada del Ter. Preciós el seu plomatge gris i el seu vol cadenciós.
L'haikú.
Es deixa veure
el tallarol que canta
a l'olivera.
.
divendres, 15 de febrer del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Que maco que aquestes petites coses que ens il·lusionen a cadascú se'ns manifestin i ens alegrin el dia d'aquesta manera.
ResponEliminaTres somriures que s'encomanen. I els haikús, a vegade s també. Són preciosos.
ResponEliminaM'agrada molt que somriguis :-)
ResponEliminaDolça, ja veig que les coses van fent eh, vaig tant de cul que no tinc temps de res :-S, però be, fem el que podem.
Molts petonets dolcets dolça Elur :-)
Cosas y momentos simples de la vida que nos hacen sonreir.
ResponEliminaBonito haiku
musus
Mmmmmmm.... M'ha agradat molt aquest post. I aquests somriures. I per descomptat, aquest haiku :-)
ResponEliminaUn petonot de dilluns, maca!