mAINAda ...

Carona rodona, nas petit i arromangat, ulls grans i rodons de color indefinit tirant a verdós, manetes fortes, caràcter sorprenent, amigable, riallera, xerrameca...
Ahir vaig conèixer, per fi, un altre amoret. L'Aina, de 3 mesos.

Va ser un nadal diferent. Aviat farà 20 anys que ens trobem aquest dia. Es va decidir que fos així per vèncer a l'enyorança, per foragitar la tristesa que comporten dues morts massa seguides. Per fer-nos companyia i trobar riures. Jo pensava que a mesura que passaria el temps, a mida d'anar creixent i d'anar-nos canviant la vida, la cosa no duraria gaire i ha sigut tot el contrari. Enlloc de restar persones, n'anem sumant. Cadascú ha portat, quan ha cregut convenient, a la seva parella. I aquesta sempre més ha volgut tornar. Quan s'han tingut criatures també han continuat vinguent. I aquest any em feia una il·lusió especial, doncs era la presentació oficial de l'Aina, la filla de l'I, amb qui sempre hi he tingut una complicitat especial.
I també ha sigut molt especial (quants especials porto, ja?), perquè la M, ens ha dit que estava embarassada. Tots vam pensar en la seva mare, la Mercè, que se'ns la va endur la mort massa aviat fa sis anys. Estaria tan contenta, tan feliç. A tots se'ns van humitejar els ulls.

I aquí, on puc dir tot el que em surt de l'ànima, diré que em vaig emocionar quan deien que segurament seria una nena i que els agradava molt el nom de Neus. Sé que no té res a veure amb la persona, o sigui jo, però el meu narcís interior i jo estem molt orgullosos, encara que no ens toqui.

Avui, com cada Sant Esteve, m'enyoro.

.