diumenge, 16 de desembre del 2007

el temps ...

Estic una mica (força) enfadada. Ahir va nevar a tot arreu menys aquí. Quan dic a tot arreu, em vinc a referir (em fa gràcia aquesta frase, em vinc a referir...) a tots els volts del poble menys al poble. Però vaja, va ploure i plourà o sigui que també va prou bé.
Aquest matí les meves muntanyes eren ben blanques. El meu cotxessitoleré tenia una crosta de gel... Diu que ha de tornar a nevar, però jo ja no l'espero, així m'estalvio el desingust.

Demà comença una altra setmana. 5 dies de no saber exactament on navego, de despistar-me tant que fins i tot m'oblido que a migdia haig de sortir de la feina per anar a dinar. En els quals estrenaré llibre i llibreta i potser algun carrer de Girona...

Us ho he dit que us trobo a faltar? això de no tenir prou temps per seguir els blocs i comentar-los i respondre-us... no ho acabo de portar massa bé...

Bona nit i bona setmana!

7 ventades ...:

  1. o o o o o
    o o o o
    o o o o o
    o o o o

    com dius que t'enfades perquè "aquí no ha nevat", te porto una mica de neu...
    si la guardes al congelador, sempre en tindràs per a moments així.

    elur,
    natros també te trobem a fatar...

    ja saps que venim a llegir-te... que mos agrada trobar-te

    va... espero que pugues disfrutar estrenant llibre i llibreta... i potser algun carrer i tot

    per cert... quin llibre és?
    jo estic poc lectora de llibres... fa temps... només t'ho pregunto per curiositat

    una abraçada, elur

    ResponElimina
  2. eeeiiii aquests ànims!
    ja miraré de publicar menys per que ho puguis seguir tranquil·lament si cal!
    hahahaha
    bé, de fet no publico gaire! però s'agraeixen visites com les teves!
    (jo també odio els papanoels i les mamanueles)

    ResponElimina
  3. Molts ànims per la setmana fora, Elur!! Nosaltres seguim aquí, esperat els teus posts. Aprofita per desintoxicar-te una mica, que potser això serà a fi de bé i tot.

    ResponElimina
  4. No t'enyoris, elur, que tot són cicles i ja veuràs com vindran temps en que tindràs més moments per tu.

    En quant a lo de nevar...Brrrrr...fot un fred que pela! Segur que no trigaràs en veure neu. La neu, potser l'únic maco d'aquests dies... A mi es que els nadals em donen al·lèrgia...

    Un petonot ben fort, maca!

    ResponElimina
  5. Gràcies Iruna, bonica :)
    Historias de cronopios y de famas, del Cortázar... fa temps que el tinc pendent i ja li tocava :)
    Una abraçada, maca! :******


    jejejejejeje ostres Eudald, si publiques menys quasi que desapareixeràs :P
    A mi també m'agraden les teves de visites :)
    (cremem-los tots!!!)


    D'animada ja ho estic Xexu, gràcies maco. De fet em distrec perquè m'ho passo bé a la feina jejeje.



    Tins 3 hores al migdia per mi soleta Buk, per llegir, per escriure, per passejar... per pensar (tot i que últimament estic molt dispersa i penso poc)
    Molt fred!!!!! ole! ole!
    Un petonàs de bon dia, maco!

    ResponElimina
  6. follet jo no hauria queixar-me (gaire) que no hi siguis després de l'obsequi que m'has deixat a l'eixida...

    Però saps que et trobo a faltar... Malgrat entengui que estiguis dispersa i llunyana... i al ser fora de les teves muntanyes no trobis, potser, el moment, l'ocasió, o la connexió per regalar-nos les teves imatges, paraules, sentiments...

    Nina, ja ho veus... tens una colla d'incondicionals, que t'estimen i et t'enyoren... que t'estimem i t'enyorem...

    Nosaltres sempre hi som, asseguts sota un roure, a la vora dels camins, esperant que passis...
    Sense presses, fruint de tot allò que ens has ensenyat a veure. I amb un somriure (aquell que ens portes dels secrets dels boscos)...

    T'estimem.
    T'estimo.
    Cabasset de petons dolços.
    ;¬)***

    ResponElimina
  7. Poeta... ara no sé què dir... t'abraço beeeeeen fort, d'acord?

    ;*****************

    ResponElimina