divendres, 21 de desembre del 2007

De un tiempo perdido ...


Aquesta setmana vaig molt despistada. Massa, diria jo. Tant, que ahir pujant al bus per baixar a Girona, vaig demanar un bitllet per anar a Les Planes. Va ser una bona manera de començar el dia, rient.

El meu caparró no para. Li dóna moltes voltes a la mateixa qüestió. Però al final està decidit. Definitivament dono el pas. Sincerament no n'espero res, només, egoístament, quedar-me tranquil·la amb mi mateixa.

No sé si primer van ser els records o els somnis, o si els somnis em van fer venir els records.



.

5 ventades ...:

  1. Doncs sigui quin sigui el pas, molta sort. La cançó que has posat, m'encanta.

    ResponElimina
  2. Alea iacta est, Xexu ;)
    A mi també, és una de les que més m'agraden de Los Rodríguez.
    :*)

    ResponElimina
  3. Totes les decisions que prens acaben essent bones.
    I si no, pensa-ho i ho veuràs.

    ResponElimina