dijous, 22 de març del 2007

pausa...


... necessito moure més els peus i deixar reposar el cap ...




.
a

15 ventades ...:

  1. neusdijous, de març 22, 2007 8:07:00 p. m.

    Tot avui que hi dono voltes. I ahir. I abans d'ahir...
    Em sembla que toca fer una pausa. Tinc moltes coses a dir encara i les diré, o potser no, potser me les quedo totes a dins, i n'explico de noves que encara no conec... qui ho sap.
    Però estaré uns dies sense escriure a casa meva. M'ho demana el cos, m'ho demana el cap i m'ho demana l'ànima.
    Tot pot ser que dissabte a la nit no em pugui estar d'expressar el que hauré viscut i sentit en el concert d'en Llach, i hagi de menjar-me tot el que estic dient ara. M'és igual. No em fa res menjar-me les paraules. No serà la primera ni l'última vegada que em toqui fer-ho. Adobades amb amor propi i orgull són prou bones.

    Fa més o menys un mes que m'estic preguntant perquè cullons tinc un bloc. Què em fa estar aquí, escrivint coses que ni tan sols saben la gent que tinc més propera. I la resposta és senzilla. Aquí m'escolteu, bé, en aquest cas llegiu. Em feu riure i emocionar. I em feu companyia.
    De totes maneres i sabent que us trobaré molt i molt a faltar, estaré uns dies sense venir... canviaré el teclat i la pantalla, pel boli/llapis i la llibreta... si algun pensament, alguna vivència és prou interessant de ser explicada, quan torni ja us en faré 5 cèntims.
    Però també heu de saber que la meva vida d'emocionant no en té ben res.

    Una abraçada i un parell de petons per cada un i cada una... vaaaaaaaaaaale Jo Mateixa, si en vols més te'n faré més ;)

    Fins aviat!

    ResponElimina
  2. Anònimdijous, de març 22, 2007 8:38:00 p. m.

    Sé què no soc dels que més coses et diu... Però pots pujar de peu que t'he llegit sempre...
    Fes el que creguis que has de fer...

    Saps que et trobarem a faltar...

    Jo, ja ho saps, soc un xarlatà de fira... però si creus que et puc donar un cop de mà, o necessites parlar...
    bé, quina quantitat de tonteries estic dient, oi?

    Cuida't molt.
    Respira.
    Riu.
    viu..
    Un petonet ben dolç pel camí, nina
    ;¬)***

    ResponElimina
  3. Anònimdijous, de març 22, 2007 8:45:00 p. m.

    Pausa't tant com et calgui, però amb els ulls ben oberts, ens has d'explicar per quins raconets del paradís han estat aquests peus.
    Et trobaré a faltar, ho saps, oi? :****

    ResponElimina
  4. neusdijous, de març 22, 2007 8:52:00 p. m.

    ah! però... faig una pausa de casa meva, eh? de la vostra no! :)
    Seré per aquí i amb permís i sense penso entrar a casa vostra i posar-m'hi ben còmode, com fins ara, vaja.


    Moltes gràcies Barbollaire, sé que m'has acompanyat i que m'acompanyaràs :) i també sé que saps que jo faig el mateix a casa teva ;)
    No dius cap tonteria, de veritat. T'agraeixo molt les teves paraules.
    Gràcies.
    Petons dolços, Poeta :*****



    Aisssss... Pd40, de debó et creus que et lliuraràs de mi tan fàcilment? nonono jejeje
    Ho sé, i jo et trobaré a faltar a tu, però vaja, ja trobaré la manera de "molestar-te" una micona ;)
    Moltes gràcies maco! :*****

    ResponElimina
  5. Anònimdivendres, de març 23, 2007 12:01:00 a. m.

    Molestar? dubto que ho facis :)**

    ResponElimina
  6. Anònimdivendres, de març 23, 2007 12:06:00 a. m.

    Nenaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, ara m'has deixat de pedra :-( tu també???, pero que us passa en aquests caparronets??? Per que tothom marxa d'aqui???

    Ninona del meu cor, ja saps que et tinc una carinyu molt i molt especial, saps que t'estimo molt, no per el recolzament que m'has donat en moments dificils, que també, però sobretot per que ets dolça, transparent, per que m'has donat molt i m'has ensenyat molt més.

    Et trobaré molt, molt a faltar, menys mal que tinc el teu e-mail, t'escriure, no cal que responguis si no vols, si no et ve de gust, pero ho faré i ho faré per que no vull perdre el contacte amb tu, per que no vull que la meva Elur s'en vagi amb el Vent.

    Petons, abraçades, trobaré molt a faltar aquets moments de dolçor, de complicitat, de riures i plors, guapa, cuide't moltissim i ja saps on sóc, per el que faci falta!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  7. su*divendres, de març 23, 2007 9:09:00 a. m.

    doncs a moure els peus!

    i caminem x poder ser
    i volem ser x caminar

    :)

    petonàs trempada!!!

    ResponElimina
  8. Anònimdivendres, de març 23, 2007 9:33:00 a. m.

    ja sé que no soc la persona indicada per dir res, perquè el que dic no té gaire credibilitat... però et trobarem a faltar. Molt! eh!!

    Qui ens educarà amb frases curtes i concises?
    Qui ens farà disfrutar d'imatges boniques?

    i sobretot...

    amb qui collons podré parlsr de bitxos, i de música, i de totes aquelles coses que tenim en comú?

    eh?

    apa (i no m'ho tinguis en compte i fes el que hagis de fer)

    ResponElimina
  9. Bukdivendres, de març 23, 2007 9:48:00 a. m.

    Aquí estarem quan tornis, Elur! Tots necessitem algun cop parar un moment, i mirar, des de la distància, si estem anant pel camí que volem anar. Però vaja, no vull sonar a llibre d'autoajuda, així que millor callo.
    Espero que sigui profitosa aquesta pausa teva, i espero, sobretot, que no sigui massa llarga ;-)

    Un petonot i cuida't molt
    Buk

    ResponElimina
  10. Dericdivendres, de març 23, 2007 9:59:00 a. m.

    ai déus de l'Olimp! quin peuet més petit!!! quin número?

    ResponElimina
  11. neusdivendres, de març 23, 2007 10:33:00 a. m.

    Jo Mateixa!!! no siguis dramàtica dona, que no me'n vaig pas definitivament!!!! em vull prendre una setmaneta sense bloc, o més dies o menys... depèn de quan trigui a posar el meu cervellet a lloc.
    Escriu-me, escriu-me tant com vulguis, que jo et responc, ja en pots estar segura.
    Pensa que vindré a casa teva a dir-hi la meva, eh? Petonassos maca. I no em deixis missatges així dona, que em faràs plorar, cullons!
    :*****


    Su... mira que em coneixes, eh? vaig escriure aquesta frase, però la vaig treure...
    Demà t'abraço ben fort, fort, fort!!!


    Aquí tothom hi pot dir la seva Escarabat, la credibilitat és molt relativa i no es perd pas per fer-se enrera a l'hora d'escriure o no un bloc.
    Educar? jajajaja...
    Home, amb mi si vols, ja passaré per la Nació de tant en tant, com fins ara, més o menys...


    Buk... què t'haig de dir... moltes gràcies!!
    És ben bé això, la perspectiva.
    Cuida't molt tu també! Un petonàs (avui sí, jejeje)


    Jajajajajajajjaja ai Deric... el meu peu al costat del teu és... és... minúscul? té la mida estàndard d'abans, un 38 jajajajajajaaja
    Un petonàs guapo!!



    I res... que tornaré ben aviat. La primera d'enyorar-se seré jo.
    Petons!!

    Fins aviat!

    ResponElimina
  12. Anònimdivendres, de març 23, 2007 11:31:00 a. m.

    Passava a dir bon dia :)***

    ResponElimina
  13. Anònimdivendres, de març 23, 2007 12:45:00 p. m.

    Ei Ninona, no se si passaràs pe ca teu, nomes he entrat per dessitjar-t'he un molt bon dia i un molt bon cap de setmana!!!!!

    Petonasossssssssssssssss :-)

    ResponElimina
  14. Anònimdissabte, de març 24, 2007 1:43:00 p. m.

    mossa, aquesta nit abriga't que torna a bufar la tramuntana!!

    I pren-te un cafè, que el tiu té un rotllo inesgotable!! I vigila amb els mossos, que compartiras cadira amb molts VIPs (polítics i gent d'alta alcúrnia)

    apa i sort

    ResponElimina
  15. neusdissabte, de març 24, 2007 2:13:00 p. m.

    Ens abrigarem bé, doncs, gràcies per avisar :)

    jejejeje ai Escarabat... a mi m'encanta el rotllo que porta en Llach...
    No, no... jo seré a la grada, amb el populatxu... fora, fora... quina angúnia tenir-los a tots tan aprop...

    gràcies i igualment!!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)