Aquesta vegada vaig ser previsora i vaig agafar la càmera. Sort que ho vaig fer.
Dues mares, una que vol posar-s'hi a finals d'any i jo. El tema de conversa ja us el podeu imaginar, fills, embarassos, predictors, embarassades... es veu que en el poble n'hi ha un munt d'acabades de parir i que esperen a fer-ho, el meu comentari? "sort que de moment estic inmunitzada". I elles vinga a parlar de totes aquestes coses, que sí, poden ser interessants... suposo. L'any vinent seré l'única nascuda del meu any que no haurà parit o haurà buscat un/a fill/a.
Mentrestant jo anava fent fotos.
Per sort hi havien els dos marrecs encantadors i em vaig disposar a estar per ells. Vaig estar jugant amb l'E, vaig fer somriure a n'en Raül, els vaig fer fotos, vaig fotre cullerada de tant en tant a la conversa de les mares i futura mare i em vaig mossegar la llengüa més d'una vegada.
Aquest matí n'he parlat amb la marona. Ma mare ha tingut 4 fills, tres nenes i un nen.
Jo: mira, jo no sé si tindré mai fills o potser quan en tingui faré el mateix o pitjor que elles, però mare... tu quan ens vas tenir et queixaves perquè havent nascut nosaltres no podies fer les teves coses?
marona: no, sempre dic el mateix, em vaig casar i tenir fills perquè vaig voler, ningú m'hi va obligar, per tant era absurd queixar-se. A més, des del moment en que hi vau ser, tot el que feiem estava pensat amb vosaltres i per vosaltres.
I res... n'hem continuat parlant i espero ser com la meva mare, jo.
Aquí teniu el nen més maco i preciós i atrapadits i robacors de la Garrotxa i part de l'extranger:
.
Hehehe...vistes les fotos venen ganes de tenir-ne un i tot... ;-)
ResponEliminaEl que passa es que després començo a pensar en lo pessada que es fica la gent en quant pareix (sembla que l'univers giri en torn d'ells i els seus cadells) i immediatament resto immunitzat davant l'instint paternal :-)
Un petonot, maca
Buk
I si el veiessis Buk, encara en tindries més, jo ja me l'hauria endut cap a casa jejejeje.
ResponEliminaMira, aquest cas era una mica diferent, jo entenc que necessitis un temps d'adaptació a un nou ritme, al del crio, però que et queixis de segons què... la veritat que m'és molt sobrer...
Hi ha coses que són inevitables, el centre del món canvia radicalment, però en aquest cas, en la conversa d'ahir, hi sobrava egoisme.
Un petó! i anima't home, que són una preciositat!! això sí... el problema més gran és que creixen jejeje :P
Coi, veus aquestes fotos i t'entren ganes de tenir-ne un munt!!!!! (això si, que els crii un altre, jejejejeje).
ResponEliminaA mi l'instint maternal fa un parell d'anys que em ronda, però encara no es el moment, poder quant visquem junts, em faria molta ilussió, però un crio no es un regal, es una obligació per tota la vida i tot i que un pare/mare ho es per que ho vol ser, crec que que pel fet de tenir-los te n'has d'estar de moltes coses, si o no? ;-)
Petonets guapaaaaaaaaaaa
De moltes, però això se suposa que ja ho saps des del moment en que vas a buscar-lo, dic jo. És que n'hi ha que encara no ho han acabar d'entendre, em sembla jejejeje però mira, ja s'ho faran, a mi mentre em deixin jugar amb els seus fills i filles en faig prou. Sóc fàcil de comprar en aquest aspecte, els crios són una debilitat que he tingut desde que tinc ús de raó, em sembla.
ResponEliminaNanit preciosa!! Petons!!!!
La gent no en té ni idea perquè té fills. No es plantegen res. Només que toca, i que la Tal i la cual ja s'ha quedat prenyada.
ResponEliminaI després surt el que surt... t'ho puc asegurar. És una cosa molt important tenir i educar un nen. No perquè en tingui, sino perquè n'he hagut d'aguantar a mils que venien al Cap de Creus i als Aiguamolls, i podria fer un llibre.
apa, ja em sembla que estic viu
Tenir fills et canvia molt la vida. Hi ha dies de tot, però el balanç final és molt positiu.
ResponEliminaEl nen molt maco, segur que és el segon més bonic de fora la Garrotxa ;) bondiaaa :)***
Hi ha moltes raons per tenir fills, te'n faries creus Escarabat! El de la N el sé i em va esparverar (no sé si e´s la paraula que toca, però vaja..., més o menys), per sort però el meu nebodet és estimat i cuidat per una gran marona.
ResponEliminaEl de la C no el vull ni saber, encara recordo el que em va dir quan li vaig preguntar, "perquè es casa la gent? perquè us vau casar vosaltres?" i passo de preguntar-li res més.
A la S és a la que veig més sensata, no ha fet cas de les presses de la gent, no el tindrà perquè toca sinó perquè ho volen.
En fi...
M'alegro de que respiris.
Ho sé Pd40, entenc que n'acabis fart, esgotat, estressat... però... també crec que n'has de ser conscient de que et passarà això, tenir un fill no és com tenir un gos que quan te'n canses l'engegues a jaure o a pasturar pel jardí. A mi em sorprèn que els sorprengui haver d'estar pendent les 24 hores d'una criatureta tan indefensa.
Vaaaaaaaaaaaaaaaaaaale, el teu és el primer més preciós fora de la Garrotxa ;)
Bon dia :******
És que els nadons són guapos de mena! Te'ls menjaries a glopades! Després, ja es gira la troca; però és partdel joc (voluntari) i del procés d'evolució: com a pare/mare i com a fill/a. Jo recomanria a tothom de ser-ho; pero és clar; ho has de tenir clar. I si no, no passa re.
ResponElimina