La memòria en va fer,
durant un temps, dolor.
Carícies suaus
com mil ganivets esmolats.
Besades humides
que ressecaven la pell.
Mossegades dolces
que em llagaven l'ànima.
Ara, amb el pas del temps
tot és diferent.
He tancat els talls
tot borrant carícies.
He hidratat la pell
eixugant les besades.
He curat l'ànima
omplint-la de bàlsams reparadors.
La paciència n'ha fet el que va ser.
Una mentida.
.
versió molt meva de la petició del Sir i en dErsu_.
ResponEliminaei, sabia que erets una crak, però no tant.
ResponEliminamolt maques les fotos i molt aconseguit el tema ferides.
apa i sort
Molt xulo el poema i xulíssimes les fotos!
ResponEliminaEstàs feta una artista, elur!
Un petonàs!
Buk
Què vols dir Escarabat?? però no tant?? jajajaja
ResponEliminaCrack? jo? ja!
Moltes gràcies. :*)
Moltes gràcies Buk. Ja pots comptar, diguem-ne inspiració matutina, no ha vist la perruca gambada que porto? jajajaja.
Un petó!!
Les fotos genialS! I, per cert, m'encanta el teu tallat de cabell! Jo ara el duc llarguet i m'han prohibit tallar-me'¡l! :(
ResponEliminaVagi vagi, la primera em resulta molt atractiva, la segona em sembla molt interessant.
ResponEliminaMuxus
gràcies tarambaneta (et fa res que et digui així?) el mèrit és del coixí i dels remolins :P i el tallat de la cunyada, és clar, jejeje
ResponEliminaAi, jo vaig haver de "sobornar" a la cunyada perquè els tallés, no ho volia fer!!!! Es veu que no puc anar als casaments amb el cabell ben curt... que no?? ja!
Gràces maca :*
Txiki!!!!! tu por aquí!!! y escribiendo en català, menuda sorpresa!!
Gracias cielo :***
:)) sense comentaris...!!!
ResponElimina(la memòria tb em va fer durant molt temps, dolor. Ara ja no)
...a vegades, em sorprenc a mi mateixa Ramon...
ResponElimina(ja saps que me n'alegro molt que ara ja no sigui així, molt!!!!)
mira, no ho dic gaire sovint, pro és q només de veure el post, m'ha sortit de l'ànima....
ResponEliminaGUAPA!
petonàs i fins aviat!
;*
guapa?!?!?!?! jajajajajajajjaja
ResponEliminaUn petó maca i fins demà!
tot plegat resulta maquíssim
ResponEliminabravo!
:)
moltes gràcies aina :)
ResponEliminaun petó!
Brutal ninona meva, el poema es una passada i les fotos son sensacionals (l'hi podies haver enviat a la Candela, haguessis triunfat eh, ja se sap, es dessitga més el que no es s'acaba de veure que el que es veu...o això diuen).
ResponEliminaGuapa, més que guapaaaaaaaaaaaa ;-)
A la Candela? nonono... ja m'ha costat penjar-les aquí.
ResponEliminaJo... és que... prefereixo triomfar en la intimitat ;) jajajaja
Gràcies preciosa, si en seràs d'exagerada, mareta!
D'exagerada res nena, que si jo fos lesbiana (QUE NO HO SÓC) et tirava els trastos......nenaaaaaa, quin cuerpazo, que sexy!!!!! ;-)
ResponEliminaPD: Aclareixo lo de que no sóc lesbiana per que si dic d'una dona que la trobo maca ja està, ja hi ha qui me la lia :-P
cullons Txell... que em faràs posar vermella... jajajajajajjaja
ResponEliminapd.-n'hi ha que estan a la que salta, eh? jejeje
Sí, sí, sens dubte aquest és el camí. Ara, però, després d'aquest inici, potser tímid però certament brillant, cal ser ambiciós i anar cap a fites molt més agosarades, que segur marcaran un abans i un després dins la dita blogosfera. Som-hi!!!
ResponEliminaApreciat dErsu_, comença i acaba aquí la meva exhibició, jo és que sóc molt tímida. S'haurà de conformar amb el de sempre.
ResponEliminaUn petó!
I gràcies, és clar, que me n'oblidava, per les seves amables paraules. Això de brillant... m'ha corprès.
ResponEliminaEn Caga mes un Bou que 100 Orenetes diu que ja sabia quina pinta tenies, però et confesso que jo t'imaginava amb cabell ros i cua... per cert, els ditets els tens curts i gruixuts, ideals per juntar cel i terra, sensacions i paraules escrites, emocions i fotos d'ocellets.
ResponEliminaAquest post és un passada, les fotos són genials. T'hi has de dedicar, de debò. I el poema, digne del barbollaire. Genial, en sèrio!!
ResponElimina:)***
Paraules folles, les vostres, que farien mal a l'oida en cas de ser escoltades, als ulls en llegir-les.
ResponEliminaCom es pot demanar al peix que no nedi, a l'herba que no creixi, al vent que no bufi? Com es pot pot anar contranatura? Com es pot?
Mostreu-vos doncs, cabells i dits, mugrons i melic, ulls i peus, natges i clatell, pubis i nas, llavis i més llavis. Mostreu-vos sense por, que la lubricitat de grans i petits, homes i dones, ho agrairan, i en honor vostre, de ben segur, nous catalanets veuran el mon.
El vostre segur adulador, dErsu_
mmmhhhhhhh... rossa i amb una cua?? jajajajajjaaja.
ResponEliminaTinc la teoria que no tinc ditets precisament... no sé pas perquè XD
Alça Pd40, que n'ets d'exagerat!!!!
Gràcies :****
Nous catalanets???????? serà animal!!!jajajajajjajajjajajajajja
ai mareta...
Adulador, no podríeu haver triat millor paraula per definir-vos apreciat dErsu_. Però, tanta afalagueria no us servirà de res més que per posar-me vermella.
Amb tota la meva admiració vers vos, un petó.
En aquest cas, doncs, exigeixo (picant de peus, si és necessari) una prova fefaent de tota vermellor.
ResponEliminai ara dErsu_... hi ha coses que no es poden veure... faci ús de la imaginació si vol. I piqui tant de peus com li sembli, però procuri no fer-s'hi mal ;)
ResponElimina