El rellotge de l'ordinador em diu que són les 23:23. La casa, per primera vegada durant tot el dia està en silenci, tranquil·la. Només s'escolten la respiració dels gossos, els tic-tacs dels rellotges i el meu tecleig. La veritat és que han sigut dos dies i una nit mogudets. Ahir preparant el rostit per avui durant tota la tarda, al vespre el cagatió, una nit d'insomni, aquest matí fent l'escudella, a l'hora de dinar servint i traginant amunt i avall, havent dinat rient i recollint i arreglant la cuina... un no parar fins fa una horeta. Tot plegat colze a colze amb la marona, com és costum dels darrers anys. També he tingut la meva estoneta de sofà i de reportera gràfica, tot sigui dit.
No m'agrada el Nadal. Però per sort, tot i que dolgui que sigui degut a alguna desgràcia, fa anys s'ha convertit en l'excusa per reunir-nos tots plegats. Tot i que aquest any només hem sigut 17 a dinar i per motius diversos els 9 restants no han pogut venir. N'hi ha que només ens veiem aquest dia durant tot l'any, encara que ens agradaria veure'ns a tots molt més sovint. Si no fos per aquesta reunió aquesta festa no valdria gens la pena. Malgrat hagi tingut la necessitat de fugir-ne i m'hagi refugiat més d'una vegada a la cuina.
Estic rebentada, em fan mal els peus, el cap, l'esquena... però les abraçades, els petons, els riures, les pessigolles, les complicitats, les fotos, les rialles, les trucades, els sms, els somriures, les ganes de que les hores s'allarguessin per no haver-se de despedir... ho compensen tot.
Ja hem sobreviscut a un altre nadal...
dilluns, 25 de desembre del 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
mmm... deus tenir, doncs, una familia excepcional, si tant t'agrada reunir-te amb ells. Deuen ser extraterrestres, sens dubte.
ResponEliminaEncara queda Sant Esteve, Any nou i Reis. Clar que a BCN no tenim pisos tan grans i ens hem de repartir, 17 a casa no entren ni drets :) Tens raó a sobreviure, amb el que mengem el més normal és que algú explotés :P
ResponEliminaDoncs sí Dersu_, som una colla d'extraterrestres excepcionals i molt ben avinguts.
ResponEliminaUf, uf, uf... quin estrés...
A casa hi cabem, apretadets però contents.
Aquest any he menjat turrons, un tallet dels de cafè, ara fins el nadal vinent. Està clar que si cada dia fos nadal, jo m'aprimaria :P
El meu sopar de Nadal erem tres: meus pares i jo. No és que no tingui més família...
ResponEliminaLa veritat, és que és una gran sort reunir-se 17 persones i que us avingueu tant bé.
Per mi seria un somni.
Bones Festes elur!!!
Aiiishhhh...A mi tampoc m'agrada el nadal, elur, però et dessitjo igualment que passis unes bones festes. ;-)
ResponEliminaÉs una sort que tinguis una família tan ben avinguda! (17 persones... bufff!!!)
Jo estic ja una miqueta fart d'aquestes festes. Tinc unes ganes de que passin...
Un petonot!
Buk
Jo arribo tard.... bones festes! Tot i que ara ja, gairebé que et desitji un bon any!
ResponEliminaJo crec que ens hauríem d'ajuntar tots els que no ens agrada el Nadal (que no som pocs) i demanar la seva supressió.
ResponEliminaara hem de sobreviure a un altre cap d'any!
ResponEliminaBon any nou!!!
Gràcies a tots i tota (instints) per passar per aquí :*)
ResponEliminaBon anys per vosaltres també.
Petons a repartir!
ara sí que ja han passat.
ResponEliminaja queden només reis.
però veig que no t'agrada el nadal, però acabes disfrutant-lo...
és curiós.
potser si que t'agrada elur...
potser només és que et fa mandra.
un pto.
ummmmmmmmmmmmm... disfruto de la companyia que tenim per Nadal, Sidlia.
ResponEliminaLa mandra, amb més o menys intensitat, m'acompanya sempre ;P
Un petonàs!!