Per primera vegada, en els meus trenta-i-pocs anys, el fred ha arribat a la meva terreta quan jo no hi era. La primera carícia d'hivern em va arribar a Madrid. Sempre m'ha agradat la sensació del fred al rostre, com també m'agrada enfonsar-me dins l'abric i embolicar-me amb la bufanda. Però el fred de Madrid és diferent al meu, és més sec, més suau, valgui la paradoxa. Fa tres dies que disfruto del fred garrotxí, d'aquell que t'arriba fins el moll de l'os, que s'escola per qualsevol plec de l'abric o bufanda i et provoca un calfred. Des que he tornat, es respira hivern per tot arreu i els arbres, finalment, deixen caure totes les fulles.
M'agrada l'hivern... m'estimo aquesta estació letàrgica.
Mmmmmm...a mi també m'agrada molt l'hivern... però el disfrutaré més quan em tregui aquest refredat de sobre...ejem...
ResponEliminaUn petó!
Buk
Si, si, més suau... es nota que no vares passar-te tres dies a l'Escorial.
ResponEliminaJo també l'estimo... Ja era hora que arribés...
ResponElimina;)
Ha de fer el temps que toca. Si és hivern a abrigar-nos, això de menjar els panellets amb màniga curta no pot ser.
ResponEliminabondiaaaa!! :)*
Siiiiiii, hivern!!!
ResponEliminaSortir al carrer i olorar-ho. Per fí, per fí.
Abrics, bufandes...
Un petó. ;)
Doncs jo preferisc pataló curt i samarreta de cotó, sol (ombra), calor i rebre la brisa del capvespre...
ResponEliminaPerò com diu Pd40 "ha de fer el temps que toca", tot i que a València el fred humit també s'escola fins al moll de l'os. I més encara dins de casa. Ara bé, a favor de l'hivern la varietat i l'incomparable agraïment que provoca la llum del sol de desembre, gener, febrer... per més que no escalfe.
Ben tornada, Elur.
m'ha passat igual, vaig marxar a la tardor i he tornat en ple hivern i m'agrada la sensació de l'escalfor de l'abric i de la bufanda enroscada al coll i de creuar el riu de Girona i sentir el fred glaçat de l'aigua...
ResponEliminajo em passo l'estiu esperant el fred... i quan arriba no veig mai el moment de fer el pas i agafar la bufanda... quin cap ;) i quin fred...
ResponEliminaOstres Buk, ja em sap greu, espero que estiguis millor. Però què seria de l'hivern sense la rajera de nas? ;P
ResponEliminaUn petó!
Ai Dersu_ no que no els hi vaig passar... per això no ens vam trobar ;P
I tant Init... s'ha fet esperar aquest any, el fred. :*)
Tens raó Pd40, tota la raó... però aquest any ens hem quedat sense tardor...
Bona vesprà!!! :**)
Síiiiiiiiiii Barbollaire i gorros de llana i guants i patinades al gel i neu i pluja i fred, molt de fred!!!
Un altre per a tu :*)
Ostres Uardo i tant que escalfa, sobretot havent dinat, quan el solet entra per la finestra i fa companyia al sofà ;P
Moltes gràcies i igualment! :*)
Ooooooooooooh Deric... el fred gironí... com m'agradava també, l'airet gelat de l'Onyar... enyoro Girona.
Jo m'espero el fred amb candeletes i al seu primer alè ja trec els jerseis de llana :P sóc una ànsies.
Doncs a mi el fred, la veritat...Si és amb una llardefoc, torradetes i un bon vi al costat, val...La calor estiuenca sempre es més encisant.
ResponElimina