diumenge, 10 de setembre del 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
És una pregunta amb segones? A nivell individual pot ser un refugi, un lloc d'on treure forces. A nivell grupal ja ho veig pitjor, normalment serveix per remarcar les diferències i separar les persones.
ResponEliminaQuè vols dir amb segones?
ResponEliminaNo em volia pas referir a la fe religiosa, si ho dius per això...
La fe és una creença ferma en la fidelitat, en la veracitat, en la capacitat, d'algú, en la veritat d'alguna cosa, en l'eficàcia d'alguna cosa.
ResponEliminaI el senyor Franklin (i que em perdoni) era un pocasolta perillós.
:)
ResponEliminaGràcies Dersu_, un petó!
No em facis gaire cas, que avui porto un dia... sort que ja s'acaba.
ResponEliminano em facis parlar del meu...
ResponEliminaSegons en Franklin, sembla clar que la fe és una cosa que d'una manera o altra, t'acaba atrapant...
ResponElimina