consciències...

#1
Vaig sortir de l'entrevista d'ahir força contenta de com havia anat. No pas per les condicions, que ben explicades ja no són tan bones com les dites per telèfon. En vaig sortir contenta perquè vaig veure que en sóc capaç.
No m'acaba de convèncer la seva proposta. Hi ha alguna cosa que grinyola. No vull cometre l'error d'aferrar-me a la primera oportunitat només per tenir pressa de fugir.
He pogut pensar-hi, potser per primera vegada en molt temps, fredament i ara sóc un mar de dubtes.
Ara sóc conscient de que pel fet de tenir pressa no es corre més ràpid.

#2
Pràcticament em sé de memòria els teus ulls. I la teva mirada encuriosida. Gairebé sé com és el teu somriure. De fet, puc tancar els ulls i veure'l, tot i que no somrius gaire. Ahir, quan me'n vaig adonar ja estava memoritzant les teves mans.
En vaig ser conscient ahir al vespre, quan vaig deixar anar els pensaments i la meva ment navegava al seu aire. Es va aturar en tu. Es va aturar quan es va adonar de que quan tu véns jo no sóc ben bé jo.