Dissabte passat, de bon matí, vaig tornar a gaudir de la seva bellesa. Vaig poder-lo tenir una estoneta a la mà, panxa enlaire. Ell restava immòbil, doncs la seva defensa és fer-se passar per mort. No es va posar nerviós en cap moment... jo no podia treure-li els ulls de sobre, la seva bellesa sempre m'ha captivat.
Quan el vaig deixar anar, tot i haver viscut el mateix moment diverses vegades, em vaig emocionar de nou veient el seu llom blau encès perdent-se riu enllà...
doncs aquest no s'assembla a en House, no creus?
ResponEliminaBen gota no se li assembla, jeje. No sé si en sabria el blauet de ser sarcàstic ;)
ResponEliminaQue maco!!!
ResponEliminaMolt, Buk! Molt!!!!
ResponElimina;*)
Fer-se passar per mort...si perque camuflar-se amb aquests colors tan cridaners ho te una mica dificil.
ResponEliminaHauries de veure quin savoir faire fent-se el mort ;)
ResponEliminaquin ocell més bonic... parlaves de l'ocell, no?
ResponEliminaSegur que te un compte a la Societe Generale!
ResponEliminajajajajajjaaja segur Sir, segur!! jejejeje
ResponEliminaOstres... i és clar Frederic... està prou clar, no?
Merci pels desitjos... fins la tornada!
ResponElimina