Em costa agafar el son. És mitjanit. A les sis tocarà el despertador, com cada dia d'aquesta setmana. La meva respiració és cada vegada més cadenciosa i relaxada, però no aconsegueixo adormir-me.
El meu cap no para... tic-tac, tic-tac... com la maquinària d'un rellotge antic, com aquells que té l'avi a la vella botiga, actiu i sorollòs, tic-tac, tic-tac i la maquinària no para... és un soroll agradable, però. Recordo que no fa pas gaires dies m'envaïa una mena de pànic en aquests moments. Avui no. Aquesta setmana no. No em sento sola.
Anomeno mentalment les persones que m'acompanyen, cadascuna a la seva manera, alguns de ben aprop, altres desde la distància. Cada nom és un somriure.
Un somriure meu al recordar el seu.
divendres, 28 de juliol del 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
embriagament de somriures en una nit d'insomni?
ResponEliminaq tal la resaca?
je!
Una llista, una llista. Fora necessaria una llista amb noms i cognoms, ocupacions i desocupacions. Altrament el post queda coix, ben coix.
ResponEliminauna ressaca molt dolça ;)
ResponEliminaCarai Dersu... se t'ha despertat la curiositat? ;)
feliç qui té noms per recordar i somriures per pintar
ResponElimina;)
Ramon... un somriure ampli i sincer per a tu!
ResponElimina