EL VIENTO Y EL ALMA
Con tal vehemencia el viento
viene del mar, que sus sones
elementales contagian
el silencio de la noche.
Solo en tu cama le escuchas
insistente en los cristales
tocar, llorando y llamando
como perdido sin nadie.
Mas no es él quien en desvelo
te tiene, sino otra fuerza
de que tu cuerpo es hoy cárcel,
fue viento libre, y recuerda.
Luís Cernuda
dimecres, 19 de juliol del 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
On vivia abans, la meva habitació donava a un celobert cara nord i quan bufava la tramuntana semblava ben bé que hi hagués un huracà a fora, no m'agradava.
ResponEliminaPrefereixo una bona pluja a mil sessions de vent.
Que maco!!!
ResponEliminaJo, com l'amic frederic, també prefereixo la pluja al vent. I més ara, tal i com estan els boscos.
Un petó
Buk
I jo, i jo. Sempre he preferit la pluja al vent. Però, què me'n dieu d'una bona ploguda amb vent? tampoc té preu una bona tempesta amb tots els ingredients, no?
ResponElimina;)
Petons!!!
m'agrada el vent, gairebé tant com la pluja. i el vent de mar.... mm!
ResponEliminapetons!