No voler acceptar allò evident em porta cap a camins ja recorreguts fa temps... per uns moments em trobo altra vegada dins un laberint del qual vaig sortir-ne, després de bregar molt, ja fa temps. És per mi un lloc inhòspit, en el qual m'hi sento totalment desemparada i perduda. No vull quedar-m'hi i sé que només depèn de mi sortir-ne... però ja començo a estar una mica cansada d'aquests cicles que m'hi porten una i altra vegada... a vegades penso si no seria millor deixar-se dur, sense oposar cap mena de resistència, però sé que no pot ser, que m'hi haig de resistir...
No pot ser que haver trepitjat el teu poble breument aquestes vacances, m'afecti d'aquesta manera... sé que no és això... per això em nego l'evidència, per això m'endinso al laberint...
No hi ha laberint més desamparat que dins d'un mateix. I no hi ha lloc més acollidor que en un mateix. La teva vida i la manera de viure-la només depèn de tu i de ningú més.
ResponEliminatic d'acord amb les paraules de l'aladern.
ResponEliminanomés hi afegeixo un petit apunt i és q si el laberint es treu a fora, si es comparteix, potser continua igual d'embolicat, pro el camí entre les seves parets ja no el fas sol, si no acompanyat ;)
gràcies x deixar-me estar al teu costat!
t'estim pilons trempada!!
petonasSus!!!
mil gràcies a tu per ser-hi maca :*)
ResponEliminaDoncs jo ara mateix a vegades em sento una mica en la mateixa situacio: estic fent una cosa que ja vaig fer 3 anys i mig. Estic segur que sera per millorar pero no puc evitar de pensar en la repeticio.
ResponEliminaLamento el meu poc optimisme, però, fins que no trobis un nou laberint, crec, no trobaràs el fil per sortir de l'actual. Serà que, pels humans, el palau de Minos ens és imprescindible, de totes totes.
ResponEliminaHo sé Dersu, ho sé... gràcies.
ResponEliminaVal, val, estic desconnectat de la xarxa 3 dies i va i se'm posa l'Elur en un laberint. Uffff.
ResponEliminaXiqueta, TOTHOM estem posats en un laberint, el laberint de la pròpia vida. Complementant el que ha dit la Su*, una cosa és recórrer el laberint tot sol i una altra molt diferent és deixar que la gent que t'estimes t'acompanyi en aquest viatge. Però hi ha més: una cosa és anar capcot pel laberint i l'altre enfrontar-te a ell amb ànims, amb un somriure, amb la certesa que vols sortir-ne like a champion.
Molta sort en la teva elecció dins el laberint. Estic segur que serà plenament encertada
Petonets grans
ummmm... gràcies Pep! un petó!!
ResponEliminacarai... jo havia respost ja fa una bona estoneta... perquè carai no surt??
ResponEliminanomés et donava les gràcies Pep... ja ho sé ja... ara això de like a champion, em comformo amb les semis, només a nivell personal, eh?!? Gràcies de nou. Petó!!!