Darrerament he recuperat quelcom que m'encanta, escriure cartes. Posar els meus pensaments i sentiments sobre un paper (o molts) en blanc, transmetre emocions amb la lletra, afegir-hi algún dibuix, enganxar-hi una flor... i deixar-la a la bústia amb el neguit aquell de no saber què passarà, arribarà? segur que sí... quan? què passarà quan hagi arribat? s'entendrà la lletra? s'entendrà el que vull dir? i sobretot, com ho vull dir? arrencaré algún somriure? arribarà intacte l'amor que hi he dipositat?
Darrerament he recuperat quelcom que m'encanta, rebre cartes. Que m'enviïn pensaments i sentiments sobre un paper (o molts) en blanc, que em transmetin emocions amb la lletra, que hi afegeixin algún dibuix, que m'hi deixin una flor... i trobar-la a la bústia, amb el neguit aquell de no saber què hi posarà, de retenir-la un moment entre les mans abans d'obrir-la, d'entendre la lletra, d'entendre el que em vol dir i, sobretot, de com m'ho vol dir, de somriure i de rebre intacte tot l'amor que hi ha dipositat.
ostres, això em recorda el joc aquell de:
ResponElimina- "Ha llegado cartaaaa!"
- "de quieeeeen?"
joc innocent jugat amb il·lusió, il·lusió de rebre i de donar una alegria a la persona q li deies el nom. il·lusió q hi ha en rebre i en preparar i enviar una carta.
les cartes escrites a mà tenen un to més íntim i personal i estableixen una complicitat més directe amb l'altre persona. tenir a les mans el paper q han tocat les altres mans, sentir les olors q porta el sobre segellat, notar el traç de la lletra sobre el paper....
petons i nanit a tothom
Ei, que no puc dir-hi res, jo davant d'aquests dos escrits ... totalment d'acord amb totes dues. Ostres! La ilusió de rebre una carta ja és genial. La gràcia de saber qui l'escriu és brutal i anar escudrinyant cadascuna de les parts del seu contingut em fa llegir primer en diagonal el que hi posa per, en una segona lectura, enfonsar-t'hi amb totes les teves ganes.
ResponEliminaJo intento suplir el tema cartes (que ni n'envio ni m'arriben ... perdó, dic mentida ... cada regal que faig ve acompanyat d'una carta) ... doncs això intento suplir-ho amb els correus o els escrits del post ... que malgrat son extensos (com be diu la Su*) em defineixen més o menys bé.
Petonets!!! A cuidar-se molt!
PEP
:*)
ResponEliminaMolt comentari al blog de la Su* però teníem son per posar-ne algun al teu, eh? jejejejejejeje
ResponEliminaPetonets de migdia des de la capital, sense sol, amb humitat i particularment amb tosseta!
PD: Especial Iniesta ahir al Gol a Gol... però si és un petardu!
És que no sabia què dir Pep...
ResponEliminaPetons!