efímer...

Aquest migdia, anant cap a casa, he vist una papallona preciosa, esgotada, desorientada...

.

retalls de Marroc

L'ocell jugant
salta de branca en branca,
per tres vegades.

Hi havia un ocell en un arbre gran, volia fer-li una foto però el tenia a contrallum i m'hi anava acostant de mica en mica, no vaig ser capaç d'identificar-lo. Deixava que m'hi acostés fins que el tenia prou ben enfocat i aleshores volava fins la branca d'una olivera uns metres enllà. Quan jo m'allunyava de la "seva" branca, hi tornava. Vam repetir el "joc" 3 vegades. Vaig preferir pensar que jugava a que em prenia el pèl.

Camina sol,
sortint d'enlloc i anant
qui sap cap on...

Quan ens dirigíem al desert, pràcticament enmig del no res, d'entre uns arbres en va sortir un home. Vaig mirar al voltant, la vista em va arribar fins el llunyà horitzó... no hi havia res més que arbres i buit...

Un arbre sol
enmig l'àrida falda
de la muntanya.

Creuant el Gran Atlas, la muntanya completament pelada i tot d'una hi havia un arbre, sol però ferm.

Està jugant
a la falda del pare
un nin feliç.

Com més ens acostàvem al desert el que veia era més desolador, la misèria, la precarietat, la sensació de que enlloc de passar les hores retrocedíem en el temps... quan la pena començava a guanyar-me, vaig veure un nin jugant amb son pare. Hi havia tanta felicitat en els seus gestos, en els seus rostres, que vaig estar-los recordant quasi tot el viatge.


I dos haikus més, que potser ja us vaig escriure, que no necessiten cap introducció ni explicació.

La lluna plena
banya l'arena roja,
desert encès.


Marroc sòl roig,
amb la seva carícia
el sol t'encén.





.

Tomorrow I will fly...

Vídeo


To Be By Your Side _ Nick Cave

Across the oceans Across the seas, Over forests of blackened trees.
Through valleys so still we dare not breathe, To be by your side.

Over the shifting desert plains, Across mountains all in flames.
Through howling winds and driving rains, To be by your side.

Every mile and every year for every one a little tear.
I cannot explain this, Dear, I will not even try.

Into the night as the stars collide,
Across the borders that divide forests of stone standing petrified,
To be by your side.

Every mile and every year, For every one a single tear.
I cannot explain this, Dear, I will not even try.

For I know one thing, Love comes on a wing.
For tonight I will be by your side. But tomorrow I will fly.

From the deepest ocean To the highest peak,
Through the frontiers of your sleep.
Into the valley where we dare not speak, To be by your side.

Across the endless wilderness where all the beasts bow down their heads.
Darling I will never rest till I am by your side.

Every mile and every year, Time and Distance disappear I cannot explain this.
Dear No, I will not even try.

For I know one thing, Love comes on a wing and tonight I will be by your side.
But tomorrow I will fly away, Love rises with the day and tonight I may be by your side.
But tomorrow I will fly, Tomorrow I will fly, Tomorrow I will fly.


Per entretenir-se



.

esperant...

Esperant la neu que no arribarà.
Esperant que aquest hivern que ha arribat tard, també sigui mandrós a l'hora de marxar.
Esperant que almenys, si no neva que plogui, i que ho faci molt, que plogui dies sencers, amb les seves nits.

Esperant... o desitjant?

Desitjant un canvi de vent per poder canviar el rumb.


JARDÍN DE INVIERNO

Llega el invierno. Espléndido dictado
me dan las lentas hojas
vestidas de silencio y amarillo.

Soy un libro de nieve,
una espaciosa mano, una pradera,
un círculo que espera,
pertenezco a la tierra y a su invierno.

(...)

Pablo Neruda - Fragment




.

val més tard...

L'hivern arriba
amb retard i mandrós.
El fred em plau.



.

dient veritats...

1 _ Fals - Quan jo era petitona l'avi tenia un gos, en Valent sí, un gos poruc i lleig. Ma mare ens prohibia que ens hi acostéssim, doncs no era un exemple de gos ben cuidat i net. No em va agradar mai.

2 _ Cert - Va ser l'any que el va fer la Meg Ryan, ell sortia a la banda tocant el contrabaix.

3 _ Fals - Rotundament fals. No he esquiat mai. Dubto que ho provi mai. Si depengués de mi, tancaria totes les pistes d'esquí. Quan no hi ha neu, el Pirineu i qualsevol altre lloc maltractat per fer-hi pistes d'esquí em fa pena, em vénen ganes de plorar, se m'omple l'ànima d'indignació. Quan hi ha neu i aglomeracions de gent i pilons i cues i crits... encara m'indigno més. I... i... mira, només pensar-hi m'emprenyo. En un concurs de redaccions de la cocaloca, em va tocar el primer premi i el regal van ser uns esquis que es van passar 15 anys arraconats fins que els vam llençar, encara no sé perquè vam trigar tant a fer-ho.

4 _ Fals - Al pis només hi tinc una canya de bambú i pobreta em sembla que no durarà gaire. Em consola saber que a la mare també li passa, i ella n'és una experta cuidant-ne.

5 _ Cert - Quan vam anar a un dels programes de l'última temporada que va estar a TV3, en una pausa, es va asseure enmig del públic, just al costat nostre i li van demanar autògrafs... i vaig fer ús d'un dels meus defectes, corregir sense adonar-me'n i en veu alta, em va sentir, m'ho va preguntar, li vaig dir i ho va corregir. Li va servir per fer una mena d'acudit a l'autògraf.

6 _ Cert - En el seu primer CD, Viatges, surto en els agraïments.

7 _ Fals - Si no recordo malament, cuino des dels 14 anys. Sempre he anat rera ma mare preguntant com feia les coses. M'agrada cuinar i ho faig bé, malgrat ho digui jo. Fa un parell d'anys vaig fer tot el dinar de Nadal soleta. Érem 25. No, no muntaré cap dinar multitudinari per demostrar-ho (va pel Sir William Temple i en Pd40, que ja ens coneixem... bé, més o menys)

8 _ Cert - Sóc capaç de fer-ho. Poca feina? una vida avorrida? vés a saber... Vaig saber que el Leonardo Da Vinci, esquerrà com jo, prenia notes a l'inversa i ho vaig provar i vaig veure que era fàcil. I a l'institut quan fèiem les làmines de dibuix tècnic i havíem d'escriure el nom al darrera, tot mil·limetrat i sense taques, si no ho feia de cap per avall amb la mà hi passava pel damunt i m'hi quedava una merderada, em vaig haver d'espavilar. Estic pensant com ho puc fer per demostrar-ho, doncs suposo que deu ser difícil de creure...... ummmm.... ...... ......
Bé, finalment m'he decidit per proves "físiques". Tres vídeos de més o menys 30 segons, la meva càmera no dóna per a més i una fotografia dels textos escrits.

Efecte mirall - De cap per avall - De cap per avall i amb efecte mirall

9 _ Fals - La veritat és que ho va intentar, però no ho va aconseguir. Vaig tenir sort de pesar més del que ell es pensava, sino m'hauria mort de la vergonya.

10 _ Cert - M'agobiaven les classes de fotografia, m'agradaven molt, però m'agobiaven.


Apa... homes i dones de poca fe... qui em creu i qui no?




.

"vamos a contar mentiras..."

Bé, mig superada la crisi de migranya, i a falta d'inspiració per qualsevol altra cosa i com que resulta que m'ha entrat la vena (bena?) mentidera, accepto el joc de la Jaka, que va començar l'Arare.

El joc consisteix en explicar deu coses d'un mateix, i els lectors-comentaristes han d'endevinar si és cert o fals. Hi ha una condició, deixat un temps prudencial i quan la història no doni per més comentaris, que qui ho ha explicat ens digui la veritat.

Doncs aquí van les meves 10 afirmacions, cinc són certes i cinc són falses:

1 _ Quan era petitona sempre jugava amb el gos que tenia l'avi. Es deia Valent, era petitó i de color blanc.

2 _ Un amic va sortir a l'anunci de Freixenet.

3 _ M'encanta l'esquí i aquest any friso perquè arribi el fred i nevi per poder anar a Vallter2000 com cada any.

4 _ Tinc un munt de plantes al pis. M'agraden molt i les tinc ben ufanoses.

5 _ Li he corregit faltes d'ortografia al Buenafuente.

6 _ Surto en un CD del Pep Poblet.

7 _ No sé cuinar. Només sé fer macarrons, que és el que hem dinat avui.

8 _ Sóc capaç d'escriure de dreta a esquerra amb efecte mirall, d'escriure de cap per avall i d'escriure d'esquerra a dreta amb efecte mirall i de cap per avall amb relativa comoditat.

9 _ Quan era més joveneta, a la festa major de Sant Feliu de Guíxols, el saxofonista de la Salseta em va pujar dalt l'escenari per ballar un rock.

10 _ Quan anava a l'escola d'art vaig suspendre fotografia.

I ja està... joc obert.

Com sempre passo per alt fer cap nominació, si a algú li ve de gust ja ho sap.

indisposició...

migranya

voleu... volar?

33

Fa 33 anys, exactament la nit del 13 al 14 de gener, feia molt fred, la marona se'n recorda molt bé.
A Girona hi havia nevat, ho sé perquè en un bar de la ciutat, fa uns 6 anys hi vaig veure unes fotos de Girona coberta de neu, a la llegenda hi resava: Gener del 1974.
Potser per això m'estimo tant l'hivern...
Potser per això m'emociona tant la neu...
Potser per això el fred no m'espanta sinó que m'agrada sentir-lo al rostre...
Potser sigui que, per haver nascut una tarda d'hivern gèlid a la bella ciutat de Girona, fa que sempre me la miri amorosament...

Avui, a dos quarts de 7, comença el meu nou any.

fa un any...

Avui fa un any que vaig començar a volar per aquí... Feia uns dies que m'havien arribat unes ales precioses per correu, ales que encara ara em meravellen i em desperten més que mai les ganes de volar, tot i que últimament em quedaria més en la segona part d'allò que cantava el poeta: "Algunas veces vuelo y otras veces me arrasto demasiado a ras del suelo..."
Tot això només per convidar-vos a que pogueu disfrutar, encara que sigui només una mica, del que a mi em va enamorar ja fa més d'un any:

Nòmades del vent

evasió...

tanco els ulls i me'n vaig...
avui no és un bon dia per ser l'Elur...
ni la Neus...

...un altre somni trencat...

Explotions In The Sky _ The Only Moment We Were Alone

Gallocanta II

Durant la curta estada a Gallocanta, vaig intentar pensar i escriure algún haikú, però les paraules fugien rera els vols d'aus meravelloses.
Potser no vaig poder i/o saber trobar la tranquil·litat necessària per integrar-me del tot al medi, ser-ne una més i veure-ho d'una altra manera, captar-ho des d'un altre punt de vista. Potser hi havia massa xivarri, massa distraccions, massa... excuses per haver perdut la inspiració?
El que sí vaig fer va ser menjar-m'ho tot amb la mirada, capturar instans amb la càmera...
Espero poder escriure algun haikú tot recordant els privilegis viscuts.

Camino del Mio Cid _ Gallocanta

comencem bé...

Dijous 4 de gener.
Fa estona que no em puc moure amb normalitat dins el llit, cada moviment suposa dolor. Sóna el despertador i intento llevar-me però no puc, la tortículis d'ahir ha empitjorat. Trigo més de 10 minuts per llevar-me. La intenció és dutxar-me i anar a treballar. Engego el calentador, trec la llet de la nevera. Punxada. El dolor és tan intens que sembla ben bé que perdi el món de vista. Escalfo la llet, em prenc un analgèsic i intento anar cap a la dutxa. Tres passos i altra vegada el dolor intens. Es repeteix unes tres vegades. Truco al "jèfe" i li dic que, de moment, no em veig capaç d'anar a treballar que si se'm passa una mica hi aniré més tard. Busco el lloc més còmode del pis i m'assec. Esquena recta, cap ben recolzat i cap moviment. Ni així em sento alleugerida. Truco a la marona, si pot venir-me a buscar i portar-me a urgències, no sóc capaç d'arribar-hi sola tampoc. Arribem a 2/4 d'11 i ens dirigim al taulell d'urgències. Al "normal" dues infermeres la fan petar amb dues o tres "pacients". El taulell d'urgències és buit. 5 minuts i passa una infermera i ens diu: "un momentet". Li responc: "un altre, encara?" Ma mare em renya. Em prenen les dades al cap d'un momentet llarg. Passo a la sala d'espera. Em tornen a prendre les dades i em pregunten exactament què em passa, li explico, "em vaig girar i vaig fer un mal gest", sense adonar-me em moc més del compte i torna el dolor intens, ella anota: "mal gest a l'incorporar-se, mareig". No sé pas perquè pregunta. Torno a la sala de desesperació. N'hi ha una que s'espera desde les 9 del matí i quan ha arribat no hi havia ningú. Que som a Olot, senyors, que això no és el Trueta ni la Vall d'Hebron, llavors recordo que tot i haver-me'n oblidat durant els últims 10 dies, estem en plenes festes nadalenques, els metges fan vacances. A les 12 em fan entrar i em fan passar a un box, on m'haig de treure el jersei i posar-me una bata. No vull fer-ho. Posar-me el jersei ha suposat 10 minuts de feina i llàgrimes. Però no tinc cap més remei. Em passo mitja hora mig enfredorida esperant la visita. Hi ha un pobre noi que s'ha de menjar totes les urgències tot solet. Entra i em pregunta què m'ha passat. Li dic: "estaba en la cama - el metge és sudamericà - durmiendo, yo me giré pero la cabeza siguió en el mismo sitio". Ell, tot seriós, sense moure ni un sol múscul de la cara, em respon: "Mira! a la primera que le pasó lo mismo, la contrataron para el papel de niña en El Exhorcista". Intento riure, però fa mal. Em mira la zona afectada, la movilitat, precaria, del meu cap, em pregunta si em marejo, li dic que no, però que sí se'm queda tot fosc quan fa tan de mal. La visita ha durat 3 minuts. Em vesteixo i espero el seu diagnòstic, tot esperant que no em digui que estic posseïda. M'enxufa un voltaren, un diazepam, em recepta un analgèsic i un noséquè i em posa un collarí de gomaespuma. M'espera una setmana d'immobilitat "forçada".
De moment, en aquest 2007 ja he après que dormir també és perillós.

Gallocanta

Bon any nou!!

En un dels folletons que vaig a arreplegar a l'oficina de turisme de Gallocanta, hi diu:
Gallocanta es: atardeceres rojos, grullas, carrizales, lavanderas, avutardas, puccinellia pungens, juncos, ruiseñores, aguiluchos, fochas, campos de labor, caminos, espadañas, inmensidad en el paisaje, fuentes, ornitología, manantiales, fotografía, porrones, ánades, refugio de fauna silvestre, azafrán, agua, amaneceres frescos...

En un altre, hi resa:
La puntual llegada de las grullas al anochecer constituye uno de los espectáculos sonoros y visuales más impresionantes de la naturaleza.

I jo us diré:

La llacuna és inmensa i la poqueta aigua que hi havia era una pista de gel on les oques practicaven patinatge artístic; el paisatge per fotografiar-lo pam a pam; els colors realment impressionants; les albades no van ser fresques, van ser gèlides però impagables, escoltar com es despertaven les grues i veure-les aixecar-se i omplir el cel de vols i sons no té preu, puc assegurar que és un dels espectacles més impressionants que he vist mai, no puc dir el mateix de quan tornen a la llacuna al capvespre, doncs no van ser gens puntuals, normalment arriben a partir de 2/4 de 6 i nosaltres vam marxar d'allà mig glaçats que ja era ben fosc; la neu que havia caigut a la zona feia dies, encara ens esperava en més d'un racó; els pobles de per allà no saben que hi ha una cosa que se'n diu sal que va molt bé per desgelar els carrers, sobretot aquells on el sol no hi arriba en tot el dia; va ser un festival ornitològic, almenys per mi, els profesionals que ens acompanyaven no crec que pensin el mateix...

A Gallocanta hi vam veure: becuts, grues, arpelles pàl·lides, calàndries, bitxacs, xoriguers, repicatalons, botxins meridionals, passerells, oques, ànecs collverds, cruixidells, cotxes fumades, cogullades, aloses, estornells, pardals, un flamenc volant amb les grues, fredelugues, coloms, mussols, cornelles, garses, milans reials, arpelles, voltors, cardines o caderneres, àguiles daurades, tords, pinsans, un ànec blanc, perdius roges, aligots comuns, un picot garser gros, pardals xarrecs, verdums, dos picots verds, pardals roquers, estornells negres, trists, una cigonya, tòrtores turques, tres guineus precioses i un senglar.

Quarts de 8 del matí, mentre esperàvem que les grues es despertessin i dibuixessin els seus vols i cants al cel de Gallocanta.

no m'agrada el nadal.

El rellotge de l'ordinador em diu que són les 23:23. La casa, per primera vegada durant tot el dia està en silenci, tranquil·la. Només s'escolten la respiració dels gossos, els tic-tacs dels rellotges i el meu tecleig. La veritat és que han sigut dos dies i una nit mogudets. Ahir preparant el rostit per avui durant tota la tarda, al vespre el cagatió, una nit d'insomni, aquest matí fent l'escudella, a l'hora de dinar servint i traginant amunt i avall, havent dinat rient i recollint i arreglant la cuina... un no parar fins fa una horeta. Tot plegat colze a colze amb la marona, com és costum dels darrers anys. També he tingut la meva estoneta de sofà i de reportera gràfica, tot sigui dit.
No m'agrada el Nadal. Però per sort, tot i que dolgui que sigui degut a alguna desgràcia, fa anys s'ha convertit en l'excusa per reunir-nos tots plegats. Tot i que aquest any només hem sigut 17 a dinar i per motius diversos els 9 restants no han pogut venir. N'hi ha que només ens veiem aquest dia durant tot l'any, encara que ens agradaria veure'ns a tots molt més sovint. Si no fos per aquesta reunió aquesta festa no valdria gens la pena. Malgrat hagi tingut la necessitat de fugir-ne i m'hagi refugiat més d'una vegada a la cuina.
Estic rebentada, em fan mal els peus, el cap, l'esquena... però les abraçades, els petons, els riures, les pessigolles, les complicitats, les fotos, les rialles, les trucades, els sms, els somriures, les ganes de que les hores s'allarguessin per no haver-se de despedir... ho compensen tot.
Ja hem sobreviscut a un altre nadal...

Bon Nadal!

aquesta setmana...

M'he enyorat aquests dies. He estat sense internet tota la setmana fins avui.
Una setmaneta que es resumeix ràpid. He tingut una entrevista de feina amb molt bones impressions, m'he passejat quasi cada dia per Olot buscant i comprant els regals de Nadal, he començat una bufanda per la meva germaneta, m'ha tocat una panerassa de Nadal amb els dos últims dígits de la grossa, no m'ha tocat cap neurillo a la loteria, m'he apuntat a l'excursió a Gallocanta per la setmana vinent, el fred olotí m'ha embolcallat cada dia, m'ha despertat al tocar-me la cara, no vaig poder anar a veure i escoltar en Pep Poblet a Olot, vaig fer fotos als llums de la plaça Major...

haikú d'hivern [1] bis

Ha despullat
als arbres la tardor.
Al bosc hi ha llum.

haikú d'hivern [1]

La tardor ha
despullat els arbres,
el bosc és clar.


La tardor ha
despullat els arbres,
al bosc hi ha llum.
(2na. versió)