"Estem tan acostumats a disfressar-nos per als altres, que al final ens disfressem per a nosaltres mateixos"
François de La Rochefoucault
dijous, 31 d’agost del 2006
diumenge, 27 d’agost del 2006
nòmades del vent...
Pirineus, matí esplèndid, aire molt fresc, el sol que escalfa just per no tenir fred, un prat al capdamunt d'alguna muntanya. Des d'aquí es veuen les "meves" muntanyes, les que m'han acompanyat tota la vida, es retallen meravelloses a l'horitzó.
Ens hem aturat per observar el que ens pensem que és un vol d'aligots vespers en migració. No ens hem equivocat, en comptem uns 40. No fa gaire estona, ni més de 5 quilòmetres i una bossa de móres plena, que dues àligues marcenques ens han regalat una bellíssima coreografia amb els seus jocs. Aquí on ens trobem un parell de voltors juguen amb l'aire i la seva ombra a la falda de la muntanya. La intenció d'avui era anar a buscar bolets, "caçar" bolets en diem nosaltres, concretament volíem caçar ceps. Però en 5 minuts ens n'hem oblidat completament. Després del primer vol de pernis (aligots vespers) n'ha aparegut un altre i un altre i un altre i un altre... perdo el compte i em dedico a disfrutar de l'espectacle, de com es reuneixen, cada grup, en un lloc tot esperant el corrent d'aire propici per continuar el seu viatge cap al sud, de com saben aliar-se amb el vent per delectar-nos amb la seva bellesa...
L'I. i la M. sí que els compten, ho van anotant tot a la seva llibreta. N'hem vist més de 250, molts més. Mentre disfrutem aquí dalt, ens truca en G. Hi ha un vol de cigonyes sobrevolant el nostre poble, ens diu que n'hi ha d'haver més de 150... per uns moments ens sap greu no poder-ho veure, ens sap greu el temps que triga en aparèixer un nou vol de pernis a l'horitzó.
divendres, 25 d’agost del 2006
llàgrimes...
aquesta nit ha plogut altra vegada, a estones amb força, d'altres cadenciosament...
aquesta nit m'he deixat endur pel ritme de l'aigua, m'hi he deixat bressolar fins que la son ha vençut, fins que la por se n'ha anat...
aquesta nit m'he deixat endur pel ritme de l'aigua, m'hi he deixat bressolar fins que la son ha vençut, fins que la por se n'ha anat...
dimarts, 22 d’agost del 2006
depèn...
de mi, de tu, d'ells, dels altres, del que s'ha dormit, de com s'ha dormit, del cafè de l'esmorzar, dels bons dies, dels detalls desagradables, de tenir-los o no en compte, de les sabates, dels peus, dels ulls, dels miols del meu gat, dels seus ronroneigs, de la música, de la lletra, de Sabina, de Calamaro, de la son, de l'insomni, de la paranoia, dels somriures, de la soletat, de la nostàlgia, de la meva estupidesa, de la meva tossuderia, de les ganes de cantar, de les paraules, de la complicitat, de no voler-se enamorar, de l'amor, dels riures, de les llàgrimes, d'un tallat de cabells, d'un caminar, d'una mirada somrient gratuïta, d'un txakoli, d'una encaixada de mans, d'uns petons, de les preguntes, de les respostes, de les preguntes sense resposta, de l'insomni altra vegada, de la pressa que mata, d'una llum suau, d'una cançó trista, del carinyo, de la pluja que no cau, de la tempesta que no arriba... tot depèn del vent que bufi...
diumenge, 20 d’agost del 2006
Cascades d'Ouzoud
És un plaer 
sentir l'aigua al rostre
duta pel vent.
.
.
.
.
"Companys" de viatge:
(Com es pot restar impassible davant tanta bellesa?)
divendres, 18 d’agost del 2006
Marroc és...
... contrast
... bereber
... aigua i cocacola
... el país dels gats
... culé!
... hospitalitat
... bon humor
... paciència
... serenitat
... un caos organitzat
... com la seva bandera, verd intens sobre un fons roig preciós
... la lluna plena il·luminant les nostres passes sobre les dunes
... màgia!
dimecres, 2 d’agost del 2006
últim post...
...abans de marxar de vacances.
No, no us lliureu de mi tan fàcilment.
Els preparatius ja estan pràcticament a punt, falta repassar el material i encabir-lo dins la motxilla. No estarà gaire plena. L'equipatge ha de ser lleuger. Haig de marxar d'aquí pràcticament buida de tot.
Marxem cap al Marroc, en un viatge mig organitzat per nosaltres mateixes mig a l'aventura...
Dos viatges en un. Un de compartit i l'altre molt més íntim i intrínsec.
Al gat el deixo amb la marona, però ja es cuida prou de deixar-me algun que altre record seu, en forma de pèl, a la roba que m'haig d'endur.
El trobaré a faltar... qui es passejarà per damunt meu a la matinada?
Fins la tornada!!
No, no us lliureu de mi tan fàcilment.
Els preparatius ja estan pràcticament a punt, falta repassar el material i encabir-lo dins la motxilla. No estarà gaire plena. L'equipatge ha de ser lleuger. Haig de marxar d'aquí pràcticament buida de tot.
Marxem cap al Marroc, en un viatge mig organitzat per nosaltres mateixes mig a l'aventura...
Dos viatges en un. Un de compartit i l'altre molt més íntim i intrínsec.
Al gat el deixo amb la marona, però ja es cuida prou de deixar-me algun que altre record seu, en forma de pèl, a la roba que m'haig d'endur.
El trobaré a faltar... qui es passejarà per damunt meu a la matinada?
Fins la tornada!!
dilluns, 31 de juliol del 2006
tanka vacacional
Poc equipatge
dins la meva motxilla,
hem de tornar
plenes de bells records
i belles sensacions.
diumenge, 30 de juliol del 2006
divendres, 28 de juliol del 2006
somriem?
Em costa agafar el son. És mitjanit. A les sis tocarà el despertador, com cada dia d'aquesta setmana. La meva respiració és cada vegada més cadenciosa i relaxada, però no aconsegueixo adormir-me.
El meu cap no para... tic-tac, tic-tac... com la maquinària d'un rellotge antic, com aquells que té l'avi a la vella botiga, actiu i sorollòs, tic-tac, tic-tac i la maquinària no para... és un soroll agradable, però. Recordo que no fa pas gaires dies m'envaïa una mena de pànic en aquests moments. Avui no. Aquesta setmana no. No em sento sola.
Anomeno mentalment les persones que m'acompanyen, cadascuna a la seva manera, alguns de ben aprop, altres desde la distància. Cada nom és un somriure.
Un somriure meu al recordar el seu.
El meu cap no para... tic-tac, tic-tac... com la maquinària d'un rellotge antic, com aquells que té l'avi a la vella botiga, actiu i sorollòs, tic-tac, tic-tac i la maquinària no para... és un soroll agradable, però. Recordo que no fa pas gaires dies m'envaïa una mena de pànic en aquests moments. Avui no. Aquesta setmana no. No em sento sola.
Anomeno mentalment les persones que m'acompanyen, cadascuna a la seva manera, alguns de ben aprop, altres desde la distància. Cada nom és un somriure.
Un somriure meu al recordar el seu.
dimarts, 25 de juliol del 2006
Blauet
Dissabte passat, de bon matí, vaig tornar a gaudir de la seva bellesa. Vaig poder-lo tenir una estoneta a la mà, panxa enlaire. Ell restava immòbil, doncs la seva defensa és fer-se passar per mort. No es va posar nerviós en cap moment... jo no podia treure-li els ulls de sobre, la seva bellesa sempre m'ha captivat.
Quan el vaig deixar anar, tot i haver viscut el mateix moment diverses vegades, em vaig emocionar de nou veient el seu llom blau encès perdent-se riu enllà...
dissabte, 22 de juliol del 2006
agredolç...
Així ha sigut el dia d'avui.
La part agre ha sigut dura, costarà païr-la. La mort mai ens agafa preparats.
La part dolça ha estat un bàlsam, un remei impagable.
Companyia, complicitats, trucades, riures, abraçades, natura, ocells, jocs a la piscina, corredisses, globus d'aigua, inocència i riures de pocs anys...
La part agre ha sigut dura, costarà païr-la. La mort mai ens agafa preparats.
La part dolça ha estat un bàlsam, un remei impagable.
Companyia, complicitats, trucades, riures, abraçades, natura, ocells, jocs a la piscina, corredisses, globus d'aigua, inocència i riures de pocs anys...
dimecres, 19 de juliol del 2006
el vent
EL VIENTO Y EL ALMA
Con tal vehemencia el viento
viene del mar, que sus sones
elementales contagian
el silencio de la noche.
Solo en tu cama le escuchas
insistente en los cristales
tocar, llorando y llamando
como perdido sin nadie.
Mas no es él quien en desvelo
te tiene, sino otra fuerza
de que tu cuerpo es hoy cárcel,
fue viento libre, y recuerda.
Luís Cernuda
Con tal vehemencia el viento
viene del mar, que sus sones
elementales contagian
el silencio de la noche.
Solo en tu cama le escuchas
insistente en los cristales
tocar, llorando y llamando
como perdido sin nadie.
Mas no es él quien en desvelo
te tiene, sino otra fuerza
de que tu cuerpo es hoy cárcel,
fue viento libre, y recuerda.
Luís Cernuda
dilluns, 17 de juliol del 2006
en blanc
Fa dies que intento escriure el que sento.
Però la fulla en blanc contagia la meva ment i no em surten les paraules.
Sé el que vull expresar, sé quines són les coses que em fan trontollar, conec el que m'està sacsejant d'alguna manera.
Sé quins són els meus pilars i el que permet que la barca no s'acabi d'enfonsar, tot i que no poden evitar que se'n vagi a la deriva de tant en tant.
Però la incapacitat de poder-ho expressar es tradueix en pànic alguns dies...
Ja torno a estar sense paraules altra vegada.
Altra cop dins un laberint i altre cop sense el fil d'Ariadna...
Però la fulla en blanc contagia la meva ment i no em surten les paraules.
Sé el que vull expresar, sé quines són les coses que em fan trontollar, conec el que m'està sacsejant d'alguna manera.
Sé quins són els meus pilars i el que permet que la barca no s'acabi d'enfonsar, tot i que no poden evitar que se'n vagi a la deriva de tant en tant.
Però la incapacitat de poder-ho expressar es tradueix en pànic alguns dies...
Ja torno a estar sense paraules altra vegada.
Altra cop dins un laberint i altre cop sense el fil d'Ariadna...
dissabte, 15 de juliol del 2006
números...
Divendres, 14.
M'he llevat a les 6.
He sortit de la feina a la 1.
Acabàvem de dinar a les 3.
M'he passejat sota la pluja, de Camprodon i Olot, 2 vegades.
He mandrejat 4 hores.
M'he dutxat en 10 minuts.
Hem quedat a les 8 i a 2/4 de 9 hem anat al "Manolo".
Ens n'hi esperava 1 i més tard n'han arribat 2 més.
Al restaurant ens hem trobat tots 14.
He rigut 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9... 1.000 vegades.
2 copes de vi i 4 d'aigua.
7 érem els que passejàvem per Olot.
6 els que hem entrat al Lucky.
5 quan hem arribat a Trànsit i 4 al CittyArms.
3 nois i 1 noia, jo.
1 birra a cada local i 2 a l'últim.
Arribava a casa a les 3.
M'he despertat 3 ó 4 vegades de 3 a 6.
Un vampir petit m'ha mossegat 12 vegades, o 12 vampirs petits m'han mossegat 1 vegada.
2 al canell dret, 2 al colze esquerre, 1 al braç, 1 al front, 4 a l'esquena, 2 al pit.
M'han trucat a les 10, m'han despertat a les 10.
Dissabte, 17.
M'he llevat a les 6.
He sortit de la feina a la 1.
Acabàvem de dinar a les 3.
M'he passejat sota la pluja, de Camprodon i Olot, 2 vegades.
He mandrejat 4 hores.
M'he dutxat en 10 minuts.
Hem quedat a les 8 i a 2/4 de 9 hem anat al "Manolo".
Ens n'hi esperava 1 i més tard n'han arribat 2 més.
Al restaurant ens hem trobat tots 14.
He rigut 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9... 1.000 vegades.
2 copes de vi i 4 d'aigua.
7 érem els que passejàvem per Olot.
6 els que hem entrat al Lucky.
5 quan hem arribat a Trànsit i 4 al CittyArms.
3 nois i 1 noia, jo.
1 birra a cada local i 2 a l'últim.
Arribava a casa a les 3.
M'he despertat 3 ó 4 vegades de 3 a 6.
Un vampir petit m'ha mossegat 12 vegades, o 12 vampirs petits m'han mossegat 1 vegada.
2 al canell dret, 2 al colze esquerre, 1 al braç, 1 al front, 4 a l'esquena, 2 al pit.
M'han trucat a les 10, m'han despertat a les 10.
Dissabte, 17.
divendres, 14 de juliol del 2006
somriures...
avui m'han fet somriure d'allò més...
"Neus... et besaria a pessigolletes!!!!"
(imprescindible l'accent de Benicarló)
ja no em poso vermella com abans...
el J.S. és una de les "coses" maques de la meva feina.
dijous, 13 de juliol del 2006
caminant sota la pluja...
Ahir et vaig demanar si em podies enviar una mica de fresqueta i m'has fet arribar pluja.
Pluja acompanyada de llamps i trons.
Una pluja que m'ha refrescat, mentre queia suaument, tot anant cap a casa aquest migdia, sense pressa...
Ara, a casa ja, amb la finestra oberta de bat a bat, la seva música, cadenciosa, amb una percussió quasi ininterrompuda de fons, m'acompanya.
Avui, a l'orinalet del cel, ha sabut ploure i l'aire s'ha omplert d'olor de terra humida.
Pluja acompanyada de llamps i trons.
Una pluja que m'ha refrescat, mentre queia suaument, tot anant cap a casa aquest migdia, sense pressa...
Ara, a casa ja, amb la finestra oberta de bat a bat, la seva música, cadenciosa, amb una percussió quasi ininterrompuda de fons, m'acompanya.
Avui, a l'orinalet del cel, ha sabut ploure i l'aire s'ha omplert d'olor de terra humida.
dimarts, 11 de juliol del 2006
replay
Si alguna vez no me vuelven a ver
porque a mí, como a todos, se me olvida
algo va a quedar adentro tuyo siempre
algo que yo te dejé alguna vez
No importa si no venís conmigo
este viaje es mejor hacerlo solo
yo te voy a recordar todos los días
porque un amor así nunca se olvida
Te seguiría por todas partes y volvería a la ciudad
si me das otra oportunidad de volver a empezar mejor que antes
quiero darte cada uno de mis instantes
nunca más voy a mentir de nuevo
porque no voy a olvidarte nunca más
Y volvería por todas partes
para encontrarte y preguntarte
si me das otra oportunidad
Va a ser mejor que te intente olvidar
porque queda mucho tiempo por delante
algo va a quedar adentro tuyo siempre
algo que yo te deje alguna vez
porque no voy a olvidarte nunca más
porque yo no te voy a olvidar!
Porto tot el dia cantant aquesta cançoneta del Calamaro... Tuyo siempre... i és que la melodia anima... una cançoneta alegre i enganxosa... molt enganxosa... i m'agrada!
porque a mí, como a todos, se me olvida
algo va a quedar adentro tuyo siempre
algo que yo te dejé alguna vez
No importa si no venís conmigo
este viaje es mejor hacerlo solo
yo te voy a recordar todos los días
porque un amor así nunca se olvida
Te seguiría por todas partes y volvería a la ciudad
si me das otra oportunidad de volver a empezar mejor que antes
quiero darte cada uno de mis instantes
nunca más voy a mentir de nuevo
porque no voy a olvidarte nunca más
Y volvería por todas partes
para encontrarte y preguntarte
si me das otra oportunidad
Va a ser mejor que te intente olvidar
porque queda mucho tiempo por delante
algo va a quedar adentro tuyo siempre
algo que yo te deje alguna vez
porque no voy a olvidarte nunca más
porque yo no te voy a olvidar!
Porto tot el dia cantant aquesta cançoneta del Calamaro... Tuyo siempre... i és que la melodia anima... una cançoneta alegre i enganxosa... molt enganxosa... i m'agrada!
divendres, 7 de juliol del 2006
dijous, 6 de juliol del 2006
Thor...
Aquesta nit m'ha visitat Thor.
Potser no li va agradar la batalla d'ahir, doncs m'ha despertat una vegada i una altra... cada volta cridant una mica més que l'anterior.
M'ha fet sortir del llit i tancar alguna finestra, per por de que convidés Frey i m'inundés la casa, però no, no ha caigut ni una gota.
Però tot plegat s'ha quedat en res, un ensurt amb un tro que ho ha fet tremolar tot i una servidora dormint plàcidament, doncs si alguna cosa m'agrada especialment són les nits de tempesta.
Potser no li va agradar la batalla d'ahir, doncs m'ha despertat una vegada i una altra... cada volta cridant una mica més que l'anterior.
M'ha fet sortir del llit i tancar alguna finestra, per por de que convidés Frey i m'inundés la casa, però no, no ha caigut ni una gota.
Però tot plegat s'ha quedat en res, un ensurt amb un tro que ho ha fet tremolar tot i una servidora dormint plàcidament, doncs si alguna cosa m'agrada especialment són les nits de tempesta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
