dissabte, 12 de novembre del 2016

tattoos...

Encara no tenia ni 15 anys que vaig decidir que me faria un tatuatge algun dia i quan vaig triar el dia ja en tenia 42.
Recordo que la mare em va dir que si en volia un me l'havia de pagar jo. I vaig acceptar sense cap protesta.
Aquí va començar el meu dilema: què em podia tatuar que no em fes vergonya al cap dels anys. Qui diu vergonya diu penediment o angúnia o qualsevol sentiment aprensiu.
Hi he estat donant voltes molt de temps, a temporades. Tampoc us penseu ara que he viscut obsessionada i preocupada quasi 30 anys.
Però l'últim any sí que hi vaig estar donant voltes seriosament i després de rumiar, triar, remenar, buscar, dibuixar, desesperar i pensar, vaig decidir-me i en Pere, el meu bon tatuador i millor persona, em va fer una versió de la idea que va enamorar-me.


Fa tres setmanes em vaig decidir per fer-me'n un altre de ben senzill i clar i sense pensar-hi gaire et voila!


I aquí estic, esperant que en Pere em truqui per dir-me que ja em té el dibuix fet per fer-me el tercer.


Hola!

*Continuo amb els Avett Brothers*


9 ventades ...:

  1. Caram caram. Doncs és molt xulo, i veig que ja que t'hi has atrevit, ho fas del tot, i ben vistós. Diuen que això de fer-se tatoos enganxa, i que quan te'n fas un ja no pares. Veig que amb tu això funciona. Jo fa molts anys em vaig fer el biohazard a l'espatlla, un símbol que m'agrada i que estava segur que mai em molestaria, perquè encara que deixi de dedicar-me a la ciència, haurà marcat tota la meva joventut, i a més és el símbol que em fa pensar en els millors amics que he tingut. Però tot i que he pensat algun cop fer-me alguna cosa més, no hi he caigut, almenys de moment. En general, els tatuatges només perquè sí no m'entusiasmen. Han de significar alguna cosa, pel meu gust. Segur que per tu tenen significat, aquest em sembla evident!

    Bé, ja ens ensenyaràs el tercer també, no? Deixa-m'ho endevinar... un ocell?

    ResponElimina
    Respostes
    1. El primer és l'obturador d'una càmera amb un roser, digues-li roser digues-li flor.
      I el que m'espera no és un ocell, no... serà un... ... GAT! =^-^=

      Elimina
  2. Hola !

    Jo, amb això dels tatoos, sóc d´una altre era, sempre he pensat en el tatuatge com en un visat que portaven els mariners o els aventurers. I com que no sóc ni una cosa ni una altre...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola :)
      Jo no podria ser marinera si no em xutessin biodramina directe a la vena i d'aventurera tampoc en sóc gaire, no, però mira ;-P

      Elimina
  3. Respecto molt els tattoos però no crec que me'n faci cap mai, costa molt per decidir-se amb una cosa que ha de durar tota la vida. Però si un està convençut s'ha de fer.....
    prepara la càmera per el tercer

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'ha d'estar segur del què vols, sí i s'ha de fer només si vols :-)

      Elimina
  4. Respecto que cadascú faci el què vulgui amb la seva pell, faltaria més, però a mi no m’agrada gens això de tatuar-me, ja sóc perfecte tal com sóc :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo m'agrado prou tal com sóc i no em tatuo pas per 'arreglar' ben res.
      N'hi ha que es pinten la cara cada dia i jo em pinto un braç XD

      Elimina
  5. Caram, el primer el trobo preciós! i molt agoserat per ser el primer. Ben valenta!!!
    He vist que el tercer serà un gat. Molt xulo, també.

    Temps enrere tb em volia fer un segon i fins un tercer tattoo, un era una libel·lula i l'altre, un drac. Ben tòpics. Però ara mateix no em ve gens de gust. Però qui sap!

    ResponElimina