D'estar fent mil coses alhora i saber que vindrà just que les atrapis totes.
De fer equilibris amb les prioritats i els egos i el temps i les hores.
De passar temps amb els nens tan sovint com fos possible.
D'acceptar invitacions a dinar d'en Dani i d'en Pau.
-Tieta, vols venir a sopar? (Pau)
-A sopar no, a dinar, Pau. (Dani)
-A dinar, tieta. (Pau)
I jo a l'altra banda de telèfon procurant no riure i fracassant estrepitosament.
De 'segrestos' al rebost on m'han fet una versió preciosa, tràgica, dramàtica i romàntica del Big Bang, amb una habitació de 3m² a les fosques, un parell de frontals i ombres xineses.
"És la història aquella de l'Érase una vez, tieta" em va explicar al final en Dani.
De passejar poc pel bosc per culpa de l'esquena i la marmoteria que porto a sobre.
He passat de l'insomni a dormir com el guix.
De visitar Girona l'últim dia del mes per fer-me un tattoo nou i retrobar amistats, somriures i complicitats.
De rebre visites inesperades de persones que estimes amb tot el cor i l'ànima.
I sopar-hi i començar a enyorar-les quan encara no han marxat.
D'aprofitar el bon temps amb recança, perquè voldries dies emboirats, foscos, humits i freds.
I ja som a novembre.
Un tattoo nou? Volem veure fotos! I del vell (o els altres) també!
ResponEliminaA tope és com la vida s'ha de viure, ho fas bé no paris. I potser si que té raó el xexu, valdria la pena una sessió de fotos dels tattos i dels espais en blanc....posats a demanar ...;)
ResponEliminaDe viure-la com bonament es pugui i ens deixin, Joan.
EliminaFaré el post dels tattos i prou, eh, tampoc cal espantar el poc personal que veniu a veure'm ;-P
No vas gravar lo del Big Bang amb ombres xineses? Sembla interessant
ResponEliminaOh i tant que ho vaig gravar Pons!
EliminaSi puc en faré un post ^-^