Me diu que en Pau (3 anys) se'n guarda dues i li explica que no cal, que la tieta ja en farà més.
Se l'ha mirada ben seriós i li ha demanat "vols que es cansi!?"
"Encara ploro de riure" em diu la seva mare.
Després m'han enviat un missatge de veu cantant-me "bon dia tieta ♫♪♫ de la galeta".
I així és impossible tenir un mal dimarts, per molt que es pugui espatllar el dia fins l'hora d'anar a dormir.
Ara només falta que plogui, oi? Eres tu que tenies sempre mals dimarts?
ResponEliminaEls dimarts mai han sigut sant de la meva devoció, no i ara menys que els dilluns faig sempre festa! ;-P
EliminaI com ha plogut, eh! ^-^
Gran video, aquest ! Segurament com les galetes.
ResponEliminaUnes galetes molt bones, mal m'està el dir-ho! Dimecres en vaig tornar a fer XD
EliminaImpossible tenir un mal dia així! A mi tb em va passar ahir, vaig passar un moment per casa els pares i en Pol en veure'm (té set mesos) va fer un somriure tan gran, que tot l'agobio va desaparèixer de cop. Ais, que xulo és ser tieta!!!!
ResponEliminaEh que no? vaig estar somriguent tot el dia, de fet quan hi penso encara ric. És terrible aquest Pau! És la millor feina del món!!!!! ♥
EliminaJo mai he tingut una tieta que em fes galetes :(
ResponEliminaJo tampoc i això que en tinc 3 de tietes, eh, però cap de 'normal'.
EliminaPer això faig cosetes pels nens i la nena.
Jo sempre recordaré un dia que anava a buscar la meva germana i el meu nebot Albert, que deuria tenir 3 anys i que va venir corrents cap a mi cridant "tieeeeeetaaa!!" També he de dir que ara en té 11 i ja no ho fa, li hauré de fer galetes!
ResponEliminaVinc de cal XeXu, hola!