M'he tornat una llunàtica.
dimecres, 25 de novembre del 2015
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
És la lluna de les Planes , Neus?
ResponEliminaEmbruixa de veritat :) Bona nit!
És que és impossible no tornar-s'hi amb tanta bellesa. L'he vist a la platja i era fantàstica.
ResponEliminaAmb la lluna que hi havia avui, qui no s'hi hagi tornat és el 'raro'!
ResponEliminamentre no et surti molt de pèl i se t'allargui el morro...
ResponEliminaEs que ahir estava preciosa, si te la mires t'hi quedes enganxat...
ResponEliminaBon dia Neus!!
Cada dia està preciosa, fins i tot quan no hi és.
ResponEliminaqui ha dit que estar a la lluna és dolent......
ResponElimina