Hores mirant com van i vénen les mallerengues, la cotxa fumada, la pinsana, els pardals, el pit-roig, les cueretes.
Les mallerengues entre elles es toleren i respecten els torns per arribar als cacauets, però ai si s'hi acosta un pardal, ai!
La cotxa, una femella preciosa, pastura sota la menjadora de cacauets, aprofitant tot el que cau.
El pit-roig va d'aquí d'allà, entre menjadores i engrunes.
La pinsana fa visites ràpides i eficaces, el temps just per fer-li una foto desenfocada i dolenta.
Les cueretes es comporten com si el terra del terrat només fos seu, com cada temporada.
Les mallerengues, curioses i manyagues, quan pujo a omplir les menjadores se m'apropen prou com per poder comptar les plomes del seu pit.
Cap d’aquestes es comestible, no?
ResponEliminaTot és comestible, Pons, almenys una vegada com bé diu un bon amic.
EliminaAlmenys tens una mica de companyia, a falta de gat...
ResponEliminasí :)) i si tingués un gat, segurament no vindrien.
Elimina