Dissabte les orenetes competien pels nius ja fets a Anglès. I en algún punt del carril bici vaig veure una orquídea que no havia vist mai.
Ahir al matí vaig trobar una ploma de falcó pelegrí i una múrgula. Alguns en dirien atzar, d'altres fixar-s'hi. Jo en dic sort.
Al vespre, baixant a Girona, vaig veure el primer falciot de la temporada. I l'aligot que passa l'hivern prop de Bescanó sobrevolant el 'seu' camp.
Ha tornat la ciàtica i m'ha afectat l'humor.
Dedicar-se a perseguir impossibles i deixar passar tot allò que es té a tocar de les mans.
A la foto capturada pel meu germà en algun lloc preciós de la Garrotxa.
ResponEliminaEl vol dels ocells, alegre a la primavera, ens pot portar a somiar i deixar-nos endur per la rauxa primaveral tot intentant aspirar a coses sense nom, a objectius eteris.
ResponEliminaEstà bé que la darrera frase, doncs, deixi clara la teva consciència que, potser, això està passant.
Com més aviat veiem els errors, més aviat els podem corregir.
Deixem endur-nos, si volem, pels colors de la primavera, però evitem intentar agafar un tros de l'arc de Sant Martí.
Diuen que les orenetes sempre tornen al mateix lloc.
ResponEliminaMira que pintava bé tot el que anaves dient, però per què al final s'espatlla? No hi té alguna cosa a veure la primavera? No la defensis més, coi!
ResponEliminaQuè dir de la darrera frase? N'escric una tesi? Podria, sí sí. I tu també. Però saps, al final te'n canses d'això. Saps quan? Quan ja no recordes per què persegueixes aquest impossible. Arriba un moment que et dius 'què estic fent?', 'per què busco/espero/persegueixo això?'. I llavors és quan pares, mires als voltants, i dónes mitja volta. O és que et pensaves que el descans no em serviria per a res, a mi?
Ànims Elureta, i cuida't aquesta ciàtica. Seguim aquí.
la primavera és un excés de tot....la teva esquena ha d'evitar qualsevol excés. Cuida't
ResponEliminaEls ocells em fan somiar tot l'any El... a la primavera és un goig sentir-los refilar, cridar, remugar, volar... com tot l'any ;-P
ResponEliminaHi ha constants a la vida que costa deixar de banda i jo sempre cometo el mateix error. Saber-ho no m'ha servit mai de gaire.
Tenir consciència de que malgrat considerar-me massa realista sóc una somiadora sovint em desespera.
Però ei! qui dia passa dilluns que supera ;-P
Doncs no ho sé Montse, però que van atrafegades és ben cert!
Sóc una capri en hores baixes Xexu, bé havia de posar un contrapunt a tanta... tanta... perfecció? els moments aïllats del tot poden ser tan perfectes! L'únic inconvenient de la primavera és que té massa llum...
Avui estic cansada de quasi tot. No fa gaire pensava de plegar de tot, i quan dic plegar de tot no vull dir de blocs i aquestes coses. No sé com explicar-me. Però si et dic que plego d'esperar ben res em sembla que ja sabràs què vull dir i sinó ja t'ho explicaré un altre dia.
Si pogués descansar de mi mateixa m'aniria tan bé!
Em posa de molt mal humor que em faci mal la cama i també m'entristeix. Però vaja, demà serà dimarts, goita que bé! hehehe Això és riure per no plorar, vet-ho aquí i ja he parlat massa.
Gràcies maco, per tot.
La primavera és un esclat de vida Garbi i la meva esquena és un grinyol... hauré de revisar les xarneres ;-)
Gràcies!
La primavera sempre porta nous colors... però no tot és bo. Tu parles de la teva esquena, d'altres patiran al·lèrgies. El que hem d'intentar, però, és que pesi més el que sigui positiu.
ResponElimina*Sànset*
Jo en diria símbols.
ResponEliminaO paisatges metàfora.
Perseguir impossibles i tocar allò que es té atocar de les mans és compatible.
Sí bé... és un trist consol això de les alèrgies Sànset, jo el mal aquest el tinc tot l'any.
ResponEliminaEls arbres del meu carrer estan esplèndids, florits i preciosos, vet aquí el costat bonic de la setmana ;))
Al final acabaré llegint Jung, Jaqme ;)
Què se'n treu de pserseguir impossibles a part de frustració?
Aconseguir-los.
ResponEliminaFelicitat.
Jung forever.