dissabte, 23 d’abril del 2011

aleatòriament ...

Una marcenca caçant. Un tòtil acabat de sortir de la terra. Papallones alegrant el passeig. Una marieta sobre una margarita. Un camp de gallarets anhelat fa temps i que no sé com retratar un cop trobat. Orquídies, moltes orquídies, prats plens d'orquídies. Núvols grisos, blancs, negres, espessos, esclarissats, inexistents. Sol en la justa mesura. Vent. Voler fer macros quan fa vent és complicat. La Jana al parc pujant a tot el que hi ha, 'vale?' 'pujo per les escaletetes' (amb accent valencià). Girona i Geli. Dinar al Vinil. Riure. Tres i una = dos i dues. Rentar-se les mans al safareig de la besàvia. Anar a buscar a l'Arnau a la guarderia amb la seva mare, collir un angelet i bufar-lo tots dos sense demanar res. Veure la pluja de l'altra costat de la vall com si fos una gran cortina. Raigs de sol passant per entre les escletxes dels núvols arribant a casa. Abraçar a les dues Esters. Encabir l'ordinador i el gat a la falda quasi cada vespre. Veure i notar com en Dani es mou posant la mà sobre la panxa de la M. Baixar fins el riu a buscar aigua, buidar-se de tot i omplir-se de tot. Passejar-se per un prat cobert de farigola florida mentre les visions de Johanna va sonant dins el meu cap...

7 ventades ...:

  1. Malgrat sigui una bateria d'escenes aleatòries guarden un cert ordre còsmic, del fluir natural de la vida, de l'aigua i de la natura.

    Feliç Diada Elur!

    ResponElimina
  2. decididament és viure al paradís...

    petonet dolç
    :¬)*

    ResponElimina
  3. M´he quedat com un tòtil llegint tantes coses juntes.

    Enveja, em dius tú. Si...ja !

    ResponElimina
  4. Per cert, el pebrot verd aquest té forma de cor, oi ?

    ResponElimina
  5. Un barrig-barreig El... algunes de les coses bones d'una setmaneta de vacances :)
    Gràcies i igualment!


    No ho saps pas prou bé Barbollaire, però tot Ying té el seu Yang ;-)
    Un petó.


    Un pebrot Estranger?! hehehehe
    no ho és pas un pebrot, és la poncella d'una estepa :)
    Ha sigut (és) tota una setmana de no fer res per força i es nota. El no-fer-res es nota tant que no trobo ni paraules per descriure les coses, ja ho veus. Una altra cosa a envejar :)

    ResponElimina
  6. Pensament aleatori, però això és perquè tens moltes coses al cap que val la pena recordar, i sobretot, que cal valorar en la justa mesura.

    ResponElimina
  7. Exacte Xexu, exacte! Tot en la seva justa mesura, encara que costi trobar-la.

    ResponElimina