Entre setmana són poques les fotos que faig, per no dir que puc estar-me dies sense fer-ne cap. A vegades en faig només perquè no sigui dit i puc retratar les coses més absurdes que us pugueu imaginar. Faig proves amb la llum, l'enfoc... i surten xurros i altres misèries. Oportunitats de dir: 'mira! això sí que és una foto!' en tinc a cabassats però rara és la vegada que trec la càmera i la faig. La majoria de vegades perquè quasi sempre em moc amb el temps just, les típiques presses de ciutat, que les he adoptat mal que em pesi. El cas és que m'agrada fer les fotos amb temps, amb tranquil·litat, amb tota la parsimònia que sóc capaç, sense haver de pensar en què hauria d'estar fent o si he de plegar per anar enlloc.
Tots coneixem Murphy.
La meva càmera i jo també.
Just aquesta setmana que hauria pogut fer centenars de fotos, amb temps, amb afecte, amb emoció, amb parsimònia, amb alegria i també amb un punt de nostàlgia i tristesa, aquesta setmana en què he vist pilons de fotos, aquesta setmana que han arribat la Nora i en Pau, aquesta setmana que ha tornat la pluja, beneïda sigui! Aquesta setmana... em vaig deixar el carregador de bateria al poble. I la bateria, que dura moltíssim no em puc pas queixar, just va començar a fer fallida diumenge a la tarda mentre jugava amb la Jana. 'Estic jugant!' li deia a la seva iaia que era al telèfon (el telèfon que era a la meva mà que, suposadament, l'aguantava a l'orella de la Jana que ja era 3 metres més enllà just quan la iaia li havia acabat de preguntar 'què estàs fent?').
He pogut robar unes quantes fotos a la bateria, enganyant-la una mica. És de bona fe pobrica.
Una vorera a contrallum i una dotzena de retrats dels bessons que no es veuen gaire bé.
Poca bateria és sinònim de mal funcionament de la càmera, és clar.
I en tinc una de recanvi, no us penseu pas, però completament descarregada.
I de fet tinc un carregador, perquè en vaig agafar un, i una tercera bateria també, però tot de l'altra càmera, de la que és al poble, allà dins l'armari ben guardada.
L'últim recurs ha sigut la càmera del mòbil.
Fotos fosques per un dia trist.
Però és que després d'esperar tant a la pluja no podia pas passar sense retratar-la.
I si sabéssiu l'alegria que em va suposar ahir al vespre passejar-m'hi sense paraigua, notar-la, olorar-la, sentir-la... notar com les gotes quedaven atrapades a les pestanyes.
Corro per no sentir que m'he estat quieta, esperant,
ResponEliminacorro darrere un somni, que no sé si tinc davant,
corro per l'aventura de córrer darrere algú,
corro per l'energia que em fa venir cap a tu.
Corro sota la pluja rere aquell record tan dolç
que potser encara guardes en algun racó del cor.
Corro perquè en tinc ganes, però si no pares, potser,
al final pensaré que és millor deixar-te'l endur.
Que com una veueta que et diu segueix-lo de prop,
i una, que no t'escoltes, que et diu vés a poc a poc,
algú que de tu escapa, millor deixar-lo marxar
però, potser, si s'escapa, és perquè jo el pugui atrapar.
Corro sota la pluja rere aquell record tan dolç
que potser encara guardes en algun racó del cor.
Corro perquè en tinc ganes, però si no pares, potser,
al final pensaré que és millor deixar-te atrapar.
Corro perquè ja arribi el lloc on hem d'arribar
i veure en els teus ulls si el record segueix allà.
Corro perquè ja arribi el moment de descansar
i saber si ho fas veure, o és cert que et vols escapar.
Corro sota la pluja, rere aquell record tan dolç
que potser encara guardes en algun racó del cor.
Corro perquè en tinc ganes, però si no pares, potser,
al final pensaré que és millor deixar-te marxar.
Anna Roig i l'ombre de ton chien
l'olor a terra mullada de la pluja no te preu, encara que el cost de gaudir-la siguin dies grisos
ResponEliminaBon cap de setmana
Aquesta darrera foto és feta amb el mòbil? Uaau!! doncs la trobo boníssima!! :-))
ResponEliminaAra bé, la foto és maca, però... quina angunia, pluja a la ciutat... pastitxets de caca de gos (sorry, ja saps que Reus és un femer)
Doncs per ser de mòbil! Molt bona cançó. Bon cap de setmana, passat per aigua!
ResponEliminaAlguna cosa havia de tenir aquesta setmana que la feia especial per les fotos. O és que mai tenim el que volem, i aquesta setmana que no podia ser, vas veure fotos a tot arreu? De setmanes en vindran més, i per sort a l'hivern encara li queda una mica de temps. Tu per si de cas, no et separis més de la càmera, que mai se sap quan tornaràs a tenir una setmana ben farcida de fotos en potència.
ResponEliminaCom la conec de bé la llei de Murphy referent a bateries de càmera!
ResponEliminaEl dia que tens la millor (o penses que és la millor) fotografia des de fa uns mesos ençà, aquell dia la càmera et diu... CAMBIA EL PAQUETE DE BATERIA. I tu que de bona fe ja et vas curar en salut i en tenies una de recanvi.... Patapam! Estava descarregada. Argh!! Sort que ara es poden captar instantànies amb gairebé qualsevol aparell.
Salut i força fotos elur!
També hi ha pluja amb dies lluminosos Garbi i tampoc són tan grisos, hem de saber trobar els colors!
ResponEliminaGràcies i igualment!
Feta amb el mòbil i passada a blanc i negre amb el photoshop Assumpta. Gràcies :)
Les plantes deuen créixer ufanoses a Reus ;)
Espero poder-la millorar qualsevol dia d'aquests amb la càmera Alyebard, abans de que el dia no s'allargui i surti de la feina de clar ;-P
Gràcies i igualment!
Home Xexu, ja ho he explicat, el bessons i la pluja són dos motius interessantíssims, l'un més que l'altre.
Sempre, sempre porto la càmera a la bossa, basta que un dia decideixi deixar-la, qui diu un dia diu un matí o una tarda i patam! Murphy.
Enlloc de portar-la a dins la bossa me la penjaré al canell ;)
Després tenim el tema de les targetes Alba o de que vas amb dues càmeres i totes dues fan figa... tot un desesper és a vegades poder fer una simple foto XD
Gràcies i igualment!
Hahahaha molt bo!! :-))
ResponEliminaLlàstima que damunt les voreres no hi hagi plantes perquè t'asseguro que guanyaríem un premi internacional de "plantes ufanoses" :-DD
En quant a la foto, m'hi reitero... magnífica. Estic esperant veure passar en Humphrey Bogart o algú semblant :-))
La foto m'encanta. Deu ser perquè jo encara no he anat més enllà de la càmera del mòbil, com a utensili habitual de retratar. Què hi farem, sóc així, té les seves limitacions, però no haig de pensar mai en si duc la càmera.
ResponEliminaReflex de fanals
lliscant sobre l'asfalt
sota la pluja.
Ctra Barcelona, ferreteria puig al fons a l'esquerra, Girona!
ResponEliminaUna foto massa maca per lo horrible que arriba a ser aquest carrer!!jejeje
Un escrit revelador, com una antiga fotografia. Abans calia mirar-s´ho bé, abans d´apretar el botó. Ara tot és més fàcil, bateries incloses. O potser no ? Jo també m´ho prenc en calma, tot i que les millors fotos són les més senzilles de fer.
ResponEliminaUn bona apunt final, dins la caixa de comentaris. Tota una sorpresa. Bona cursa, i no et cansis i fes servir una estona el paraigua també.
Assumpta el dia que vegis passar el bo d'en Humphrey avisa è? serà per sortir al TN com a mínim XD
ResponEliminaA vegades va bé fer experiments GripauBlau però generalment no m'agrada fet fotos amb el mòbil, no es veuen mai prou bé, no pas amb aquest que és vellot i faria pixar de riure a tots els que van amb iphone i semblant :P
Tinc les dues bateris carregades fins els 'topes'!
Gràcies pel haiku, maco!
També tens raó CioRaVed, no és gens maca aquesta part de Girona jeje però li fas quatre retocs i queda prou arranjadet :P
Salut!
Jo ara també m'hi miro Estranger, a vegades si que sembla que perdo una mica la poca xaveta que tinc i ho retrato tot, però cada vegada sóc més selectiva. I si al tercer intent veig que no aconseguiré capturar el que veig amb els ulls ja ho deixo estar, em limito a mirar.
Vaig fer trampa, a migdia vaig mirar el cel i vaig pensar 'plourà', però també vaig pensar que deixaria expressament el paraigua que porto sempre per poder passejar-m'hi a pler sense córrer ben gota :)