Hi ha situacions que et fan sentir com aquella roca que els elements van erosionant mica en mica. Llavors arriba un moment en què una part es trenca i cau i ets total i completament conscient de la pèrdua que pateixes. D'altres vegades el desgast ha sigut tan poc visible que t'adones que et falta una gran part d'allò que creies important i no saps ni quan ni com ho has perdut.
Hi ha coses que quan es trenquen no es poden afegir de cap manera. I en cas de tenir prou paciència com per aconseguir-ho les esquerdes i afegits es veuran sempre més.
Per analogia, m´has fet pensar en les cicatrius. I no sabria dir-te, però les cicatrius no erosionen, més aviat endureixen. Amb el temps, però, es van esborrant o acaben formant part del propi cos, que si fa o no fa, és el mateix.
ResponEliminaApa, ja tens una filosofada per pensar una estona - no cal que ho facis, si no vols -
A vegades pot ser enganyós pensar que s'ha superat una situació. A vegades ens en sortim però no som conscients del que hem deixat pel camí.
ResponEliminaCal saber el que hem perdut per mirar de recuperar-ho.
Tots acabem arrodonits i ben polits per tots costats. Així com l'aigua modela les roques, el temps ens modela a nosaltres. Les esquerdes, els trencaments, suposo que es donen per coses concretes, i per això la seva profunditat és variable, però visible. Dubto que ningú que hagi viscut una mica conservi totes les peces. Adonar-se'n és una altra cosa, això sí. Gràcia no fa.
ResponEliminaPodríem dir que és llei de vida. A mesura que passen els anys aquesta ens va deixant cicatrius físiques i visibles, i interiors i no tan visibles físicament, però potser sí intel·lectualment.
ResponEliminaSom com còdols de riu que rodolen i rodolen.
Encara que faci mal, recorda sempre: El que no em mata em fa més fort; La vida és dolorosa, però s'ha de tirar endavant, no?
ResponEliminaHas descrit allò que anomenen maduresa i representa que és bo i està bé. O serà que no ens queda cap més remei.
ResponEliminaPodem fer que les esquerdes acabin sent cicatrius? serveixen per recordar, per recordar una ferida que hem aconseguit curar.
ResponElimina*Sànset*
parlem de roques o d'amistads o amors o confiances...
ResponEliminaSona a una decepció o a una pena força gran. Una abraçada.
ResponEliminaOstres, què fort el vídeo!!... El canvi entre la primera imatge i la darrera és brutal!!
ResponEliminaJo crec que l'erosió aquesta (la humana vull dir ara) pot ser part de l'evolució i no té per què ser negativa... A la llarga potser, erosionats, quedem millor :-)
Espero que no us faci res que no respongui, aquesta vegada no sé si sóc capaç de trobar paraules, tampoc cal que us preocupeu. Ja ho va dir algun savi: 'això també passarà'.
ResponEliminaGràcies per ser-hi.