Direu que tinc poca feina i sí, és veritat, però mira fa dies que hi dono voltes.
Realment sabem comptar els anys que tenim?
M'he adonat de que el que em preocupa no és fer anys, això ja fa temps que ho sé, em preocupa fer-me gran. Massa gran. Potser per això aquesta setmana m'he comportat d'una manera més exaltada del normal. Potser per això no penso fer cap mena de balanç. Potser per això necessito omplir els buits amb riures.
Doncs que tinguis un canvi de xifra ple de riures!
ResponEliminaI amb quina altra cosa millor que somriures podem omplir els buits, Elur?
ResponEliminaVal, el Barça pot ser un òptim farcidor de buits. També els àpats amb gent que t'estimes o un plugim inesperat mullan-te el nas. Omple els buits que és un "contentu" gaudir de la música, d'una bona peli o d'una sèrie de tele d'aquelles que et fan aplaudir mentre seus al sofà. Passejar per blocs apreciats, fer-la petar amb els veins simpàtics que et trobes a l'ascensor, dir un bona tarda a la caixera del súper poc acostumada a que la gent li desitgi la bona tarda.
En fi, que per omplir buits tenim petites foteses a cascoporro que ens fan posar un :) a la cara.
En fi, que és un plaer escriure't un per moooooooolts anys com aquest que, amb tantes os, demostra que ho faig amb alegia i des del cor.
Ep! Per molts anys!!!
ResponEliminaEl millor de fer anys és poder-ho explicar i pensar en totes les coses que no has fet i que et queden per fer. Endavant!!!
Quina gràcia m'has fet amb això de comptar els anys! :-)
ResponEliminaI és que el meu pare deia el mateix!!... Si fos viu i li preguntéssim respondria, EVIDENTMENT, que tu ja ets en el 38è any de la teva vida... i jo sóc en el 50è! :-DD
En quant a fer-te gran, el que has de fer és celebrar-ho! És ben cert que, en el fons, tots pensem el mateix "oh, em faig gran!" i posem cara trista... però jo fa un temps em vaig proposar no fer-ho més. Un amic meu, que va morir de càncer als 33 anys, venia a dir que a ell també li hagués agradat fer-se gran. Quan et diuen una cosa així i no saps què respondre... només pots fer de donar la raó a qui t'ho ha dit :-)
Altre cosa és pensar quin comportament es suposa que hem de tenir per acomplir un "standard" en relació a la nostra edat ;-))
Però bé... tu tingues el comportament amb el que més a gust et sentis :-) i si tens ganes d'estar exaltada, riure i fer el ximplet... passa totalment del que puguin pensar "els altres"...
Fa anys, una amiga meva es preocupava pensant "com s'hauria de pentinar als 30 anys" (no és broma, eh? hahahaha)
Siguem com ens surti del cor, mirem de no fer mal a ningú (ni a nosaltres mateixos, és clar!!), cantem, escrivim, xerrem amb les persones estimades... VISQUEM!!
PER MOLTS ANYS, ELURETA!!!
Moltíssimes felicitats, nina...
ResponEliminaei! que l'altre dia que feies balanç i vaig recordar la porta estel·lar, em vaig oblidar del cul d'en Marc Gasol... bé vull dir que tot just li arribàvem al cul...
caminant pel Call!!!
Bé tu ja m'entens (O no!... mmmmhhh... potser no era aquest el post on havia d'haver parlat d'això... ) X¬DDDDDDD
;¬P
Una abraçada infinita, Elur estimada.
Un cabàs de petons dolços i riallers!
:o)***
Per molts anys Neus!
ResponEliminaei,
ResponEliminadoncs molte felicitats pels teus 37 o 38.. amb tant de número m'he fet un embolic..
en fi, que passis un bon aniversari
·
Psè, que poquets que en fas encara :) Moltes felicitats! :)
ResponEliminaElur!!!! Moltes felicitats guapa!
ResponEliminaI de fer-te gran... encara et queda molta corda abans que arribi això! Els anys que tens només són un nombre, per dins segueixes tenint vitalitat i ganes de fer coses, i això és el que val.
per molts anys...no m'atraparàs pas i pensa que el més important no està en els numeros que et poses sinó en el que pesen
ResponEliminaMoltes felicitats! Els números no són tant importants, el què és important és amb el què els omplim, i els somriures són una gran idea!
ResponEliminaPer molts anys que vagis omplint els buits amb riures!! D'aquí res et passo el nick, sense compromís ;)
ResponEliminaMoltes felicitats!! , encara que t'emboliquis amb els números.
:)****
Ara estic confós, m'he fet un petit embolic. Compleixes 5 anys? Déu n'hi do com la toques amb aquesta edat. I tens un blog de 37 anys d'antiguitat? Això deu ser rècord...
ResponEliminaBé, és igual, que no m'aclareixo, que avui fas uns anys, no? Doncs felicitats dona! Celebrem-ho. Fer-se gran és una mica rotllo. Però llavors veus gent per aquí de força més edat que nosaltres i penses, 'collons, potser no està tan malament'. La Carme també fa anys avui, i ja m'agradaria a mi atrapar-la, quina empenta la tia!
I res, que encantat de poder celebrar una altra xifra (la que sigui...) amb tu, aniversaris d'edat, aniversaris de blog, número de posts... per alguna cosa es van inventar les mates, joder!
Què passa amb les paraules de verificació del teu blog??? Avui: rebruto. Fas coses molt rares, Elureta...
Si no espaviles aviat t'agafaré, et vinc trepitjant els talons!
ResponEliminaPer molts anys Elur! Un munt de petons, carretons de felicitat i una abraçada ben càlida (les teves piulades em fan esbossar un somriure tot sovint)
Sembla que aquest es el teu mes d'aniversaris. Per molts anys, sigues feliç, no t'oblides
ResponEliminaDoncs que per molts anys vagis fent anys, noieta.I en vida teva ho podem anar veient. Per fer-se gran, aqui un servidor, obrint camí com un explorador.
ResponEliminaMolta salut i...el que vingui ple de somriures.
Avui un petó, que la cosa s´ho mereix.
Va ser ben bé així Salvador, ple de riure. Moltes gràcies!!
ResponEliminaSomriures i rialles Òscar i com s'eixampla l'ànima!!
El Barça... i les assistències de Don Andrés, és clar! no en n'oblidem!
I la companyia de persones que coneixes i aprens a apreciar a través d'aquesta vida 'virtual', de les que coneixes personalment i de les que no has vist mai.
Moooooooooooooltes gràcies Òscar, les meves os són ben iguals que les teves.
Una abraçada!
Moltes gràcies Tirant :)
No, no, res de balanços, són depriments.
Un home savi el teu pare Assumpta! :)))
Jo hi ha vegades que rumio si comptar-hi els nou mesos de gestació, mira què et dic... però no, que llavors ja me n'aniria massa enllà XD
Bé, quan parlo de fer-megran no vull dir vella, això no em preocupa. Vull dir convertir-me en una persona massa seriosa, massa responsable, massa preocupada pel què diran, massa capficada, massa... tot això. Fer-me vella no m'ha fet mai por, si només parlem del tema físic... em sembla que m'estic liant :P
Jo a vegades rumio si quan tingui més de 80 anys, si mai hi arribo, com portaré els cabells, ben curt com un vailet i sense cap tiny o permanent o ben llarg i sense cap tiny o permanent. Que no m'hagi de pentinar gaire si pot ser :P
Moltes gràcies, preciosa, en vida teva!
Moltes gràcies Barbollaire :)
Bé, prefereixo la porta estelar è? em va fer més riure que en Gasol, mira :P
Petons i abraçades!!
Moltíssimes gràcies Ò le chat ;)
Una abraçada!
Moltes gràcies Eulàlia! posem-hi 37, va... que no cal ni sumar-ne ni restar-ne ;)
Ja ho dic jo Clidice NOMÉS en faig 37 jejejejejeje
El que hi ha i el que toca, què vols fer-hi ;)
Moltes gràcies, petó!
Laia preciosa! moltíssimes gràcies!
È que sí, si arribo als 90 (uf quina mandra) ja em faré gran llavors! ;)))
Moltes gràcies Garbi :)
no, no, jo no vull pas atrapar a ningú tu... ja m'està bé l'avantatge que se'm porta i la que porto ;)
ah! doncs cap problema, que m'he aprimat! XD
Moltes gràcies Anna!
Un somriure ben ample per tu, maca! Petons!
jajajajaja Pd40 ets un cabronet! jajajaja va, passa-me'l que ja em toca. Ara signaré com a Propde40anteriormentconegudacomaElur XDD perque tu... ja fa temps que no el necessites, no? ejem!! XDDD
Moltíssimes gràcies! les mates i jo ens suportem.
Records i petons per tots la família!!!!!!
Jo pla m'he embolicat Xexu! Sort que recordo l'any que vaig néixer i tinc calculadora!
Bé, ahir i avui també, faig un dia més que el dia anterior, o com va dir una nena que en feia cinc 'només en faig un, els altres 4 ja els tenia'. És llesta la mainada.
Contenta de que hi siguis, maco.
Ummmm... si pogués canviar-ho ja sap que hi posaria consignes pro-capris, però no està a les meves mans.
Petons!
Ei Ei El! no em pressionis è? prou ràpid que ja passen els dies recoi! XDD
Moltes gràcies!!
Ains, mira que n'arribo a dir de bestieses pel twitter! jejejeje en dic twitteràpia ;)
Sí Fermin, aniversaris de tot tipus :)
Moltes gràcies! Ho inentaré!
Home Estranger a bodes em convides, passes per indrets realment preciosos. No se m'acut millor explorador, mira.
Moltes gràcies i en vida teva, vailet ;)
Un petó i un somriure, maco.
Però quina resposta més genial la de la nena aquesta! M'ha encantat, li copiaré!! Copiar a una nena de 1+4 anys, on anirem a parar...
ResponEliminaCom els sants, suposo que els aniversaris també tenen vuitada, no? Per això rep una doble abraçada pels teus 5 i 37 (o 38) anys. Moltes felicitats!! Amb això dels anys, a mi em passa que a vegades em penso que en tinc 16 i a vegades 70 (depenent de les circumstàncies). El que no m'acabo de creure és que tinc els que realment tinc. No sé si m'explico... :))
ResponEliminauna nena molt llesta i penso que els hi hauríem de copiar encara més coses Xexu!
ResponEliminaI tant Josep-Lluís! Moltes gràcies!!!
jo tan aviat en tinc 7 com 90, ja ho veus i ja no sé quants en tinc realment ;))
Ostres si que vaig tard si...
ResponEliminaPer molts anys Neus! De totes maneres estic ben convençut que hi ha moltes maneres de comptar l'edat. I que sovint li donem molta importància a l'edat física però que la més important és la de l'esperit :)
Un petó i una abraçada ben forta!
Oh, t'he llegit amb una mica tard, però bé, tots els sants tenen novena, oi? Per molts anys, maca!! Un petonarru.
ResponEliminaDoncs no sé quina cultura és que compten els nou mesos de la gestació... potser els xinesos? ara no ho sé... però ho vaig llegir :-))
ResponEliminaDe veritat creus que corres el risc de fer-te "una persona massa seriosa, massa responsable, massa preocupada pel què diran, massa capficada..."? a mi em sembla que estàs força lluny d'això... :-P
I, en quant al cabell... ooooh!! a vegades veig cada cabellera gris o blanca, que queden fantàstiques!! :-) potser quan en tingui més me'l deixaré blanc... però, com? curt o llarg? i un monyo?
http://maverickmana.files.wordpress.com/2008/11/seated_grandma_knitting_link.jpg
Pere, hola maco!!! moltes gràcies!!
ResponEliminaTenint en compte que es compta el temps podem dir que tot això de l'edat és més que relatiu. Som tan joves!!!!
Més per a tu, guapo!
Moltes gràcies GripauBlau!
Una abraçadassa, maco!!!
Ah sí Assumpta, les mans sempre ocupades fent alguna cosa, encara que sigui aguantar un llibre ;))
Una cabellera blanca i ben llarga estaria bé, però quina feinada!
Donar els molts d'anys al blog queda més elegant que al Twitter.
ResponEliminaUn poc endarrerit aquí, però felicitats.
El temps és relatiu, fer-se gran no és fer-se vell. ;)
Ei Elur a la fin trobo algú que veu les coses com jo. Sovint faig aquesta reflexió als parents i amics i em miren com si estigués boig. Però és tan senzill com tú ho expliques, el primer any de vida acaba quan l'has acomplit, quan l'has viscut, llavors quan complim el primer any vol dir que estem visquent el segon i que el celebrarem al cap de 365 díes com a "acabat", tan difícil és?? M'ha alegrat veure el teu raonament i que sàpigues que hi ha algú en el món que t'enten jejejeje. A tot això molts d'anys!!! Disfruta de cadascún dels díes que conformaran el teu 38è aniversari perque quan arribi puguis dir que l'has omlit de vida fins que estava fart i més enllá!!!! Una aferrada!!!
ResponEliminaMoltes gràcies Jaqme! i que tu ho puguis veure!
ResponEliminaI fer-se vell no és fer-se gran.
;*)
Com m'agrada que algu més hagi estat rumiant tot això Miquel! I no és que tinguem poca feina, no, és que som inquiets ;))
Moltíssimes gràcies, maco, en vida teva!!
Una altra aferrada per tu!!