Us explicaria el matí d'avui; el fred revifant-me a primera hora; les fulles i herbes gebrades partint-se sota els meus peus; les disputes ocellaires a la menjadora del pati del meu germà; el pit-roig que ha vingut fins a la finestra per xafardejar a dins; el riu tranquil i musical; el sol jugant a fer ombres; les catifes de fulles seques, humides un cop desglaçades, amortint les nostres passes; el vol d'un bernat pescaire; les corredisses d'en Panxo al costat del riu; el te i el cafè compartits... Us ho explicaria, però no tinc paraules ni esma per fer-ho.
tot i el fred exterior sembla que l'interior ha estat càlid
ResponEliminaDoncs bé que ho fas, copiona. Però, com qüasi bé sempre, ho fas amb molt bon estil.
ResponEliminaAra segueix descansant, que tanta festa junta és esgotadora.
Perdona, però ho has explicat perfectament i de manera molt bonica. Almenys a mi m'ho sembla així. :)
ResponEliminaI tant Garbi, sobretot quan pots seure davant una llar de foc ;)
ResponEliminaEncara m'he deixat alguna cosa al tinter Estranger, però mira...
Moltes gràcies :)
És més esgotador no trobar-se prou bé i acabar tenint la passa de la panxa :/
Perdonat Josep Lluís, només faltaria.
Moltes gràcies! :)
Mira, n'has pogut fer un reportatge fotogràfic i t'ha quedat de conya. Les fotos són magnífiques. Segur que tan malament no anat aquest Sant Esteve. Almenys a mi no m'ho sembla. Recupera l'esma, dona.
ResponEliminaMoltes gràcies Xexu :)
ResponEliminaEl matí ha sigut fantàstic, la tarda ja no tant, però vaja, res que no tingui solució. Només que tinc la passa de la panxa i ja fa dies que em noto molt cansada.
Doncs jo dic el mateix que en Josep Lluís... jo ho he llegit tot, i m'ha semblat molt ben explicat :-)
ResponEliminaPassa de la panxa? Així és "això"? I arriba a Reus? perquè jo avui li deia a en Josep Lluís, que fa cosa d'una setmaneta que no estic gens fina de la panxa... aisss
Quines fotos, noia!! per passar-s'hi una bona estona contemplant-les!
Apa, va, a descansaaaar!! :-)
La manca d'esma està clar que no t'ha tret bon ull.
ResponEliminaQuanta bellesa arreplegada en un moment...
ResponElimina(i no sols d'imatges!)
:O)*
(millora't, inyu)
Ho has explicat tan bé que gairebé hi he estat.
ResponEliminaTens virtuts molt grans.
Però la que més és tenir la capacitat per aixecar-te del llit a segons quines hores ;)
Unes fotos meravelloses!
Crec que ens en fem una molt bona idea: un santestevegloriósipoètic. L'única cosa comuna amb el meu és el fred, que per aquí també déu n'hi dó, abrigat amb el globus aerostàtic encara tremolava...
ResponEliminamoltes gràcies Assumpta :)
ResponEliminafalten cosetes i detalls, però vaja...
Diria que és una grip estomacal i que volta més ràpida que el vent. Cuida't!
:) gràcies!
És que al matí tenia molta energia Òscar ;)))
Gràcies, maco!
Un moment de cinc horetes Barbollaire ;)
Petons!
(el virus i jo ho intentem però diria que no ens farem gaire amics)
Això és perquè tu ets un creador d'escenaris molt bo Jaqme.
Aquesta virtut només la tinc els caps de setmana :P
Moltes gràcies, artista!
Moltes gràcies GripauBlau :)))
Abriga't bé, è?! jo avui tot just començo a treure'm el fred de sobre i de dins, la feina era una nevera.
Doncs a mi ja em valen les fotos.
ResponEliminamoltes gràcies Alyebard :))
ResponEliminaDoncs per no tenir paraules, te n'has sortit molt bé ;)
ResponEliminaQuina enveja de matí. I que bé ho reflecteixes amb les fotos. Gaudeix-ne al màxim, que això no té preu!
Petons a dojo, maca!
A vegades surten sense que sàpigues com Buk ;)
ResponEliminaSempre que en tinc l'ocasió ho faig.
Petonassos, maco!
Osti, fas unes fotos de conya!
ResponEliminaA mi m'han regalat una càmera reflex... quan aprengui a fer-la servir a veure si et puc imitar!
Hola!
ResponEliminaDe vegades hi ha matins (o tardes) sorprenents, oi? ;)
M'agraden molt les teves fotos i també, per descomptat com escrius!
Salutacions