Però aquesta nit ha anat diferent. Quan l'empipamenta ja començava a ser considerable m'he trobat tancada. Les parets eren gruixudíssimes, les obertures petites i enreixades. La foscor contrastava amb la llum de fora. El lloc era rònec i mort. A fora tot era bonic i la vida es movia constantment. He començat a buscar una manera de sortir, una porta, una finestra i res. L'única comporta que es podia obrir deixava entrar aigua a raig. Convençuda de que només podia ser alliberada des de fora m'he apropat a les obertures i he començat a cridar a la gent que passava per fora. Ningú em sentia, ningú em veia. He cridat i he picat. Res. He passat de 'socors' a 'socorro' i a 'help' per si era que no m'entenien. I res. I m'estava quedant sense aire... i m'estava quedant sense veu i... suposo que, en alguna realitat paral·lela, encara hi sóc.
Sona Waiting for nothing _ Sparklehorse
fa dos nits jo vaig somiar que em deien que em moriria la setmana vinent... espero que no es compleixi, si no...
ResponEliminaels somnis són això...només somnis, tranquil·la
ResponEliminaHas mirat què pot significar aquest somni? De vegades les interpretacions són al revés de com imaginaríem. Potser és por a quedar-te tancada quan justament lluites per no fer-ho, per tant, no deixis de lluitar. De totes maneres, pensa que tot és culpa de Leslie Nielsen. No hi ha cap altra explicació.
ResponEliminaNo pateixis fa quatre dies em convertia en un vàmpir que fugia del sol...
ResponEliminaAi Deric, quin mal rotllo. Sort que els somnis no són res més que això.
ResponEliminaUna abraçada immensa!
N'estic Garbi, de fet només estava angoixada somiant, almenys conscientment és clar ;)
Mentre dinàvem en X em volia psicoanalitzar Xexu, no sé si em va fer gaire gràcia. Diu que mirarem què en diu el senyor Kuhn, com a mínim no em va mencionar Freud :P
Em sento atrapada de moltes maneres, suposo que el somni n'era un reflex.
La culpa no era del txa-txa-txà? o de la Yoko ono?
oh! i et converties en immortal Jordi? i després només feies fotos nocturnes?
quines coses que té el subconscient, tu un vampir!
Després m'exclamo de no recordar res (però res) del que somio.
ResponEliminaAl cap i a la fi, llegint els teus o escoltant la narració pormenoritzada dels de la meva dona, el millor és no somiar res i dir allò de "virgencita, virgencita, que me quede como estoy".
Tranquil·la, només és somni. El problema és quant són recurrents. Si et serveix de consol a mi em desperten cada cop que estic a punt de despullar-la. Casum!
ResponEliminaEm van ensenyar que, quan tingués un somni angoixós, busqués una escala. No sé perquè funciona, perquè ja em diràs tu en què es deu poder influir en els somnis, però sempre acabo trobant l'escala per fugir :) Intenta-ho :)
ResponEliminaoh! jo normalment tampoc els recordo mai Òscar, potser durant l'any en puc recordar 2 o 3, per això els hi dono una importància relativa: per què aquests sí i els altres no?
ResponEliminaPreferiria no recordar-ne cap.
Sé que no passa res Alyebard, no em preocupa gens el somni.
Vaja, doncs per la propera ocasió sigues més ràpid!! ;))
Hi havia una escala Clidice, d'aquelles de galliner, una fustota amb travessers clavats que no duia enlloc, anava del terra a una paret on no hi havia ni una sola obertura ;)
Hi ha cada somni... però sovint estan relacionats amb alguna cosa real. Et sents atrapada? En qualsevol cas, em sembla un bon recurs aixó d'anar provant en diferents llengües perquè t'ajudin.
ResponEliminaAdéu!
Alguna cosa havia de fer Albert! jejeje
ResponEliminaSalut!!
No es pot descartar la culpabilitat de Yoko Ono, tens raó.
ResponElimina