Vet aquí com em sento últimament. Vivint per inèrcia o fent veure que visc (per inèrcia) o pensant-me que visc (per inèrcia).
No tinc ganes de posar-me a pensar en què és el que no va prou bé. De fet, va prou bé. A part de que ja sé què és el que grinyola i perquè ho fa. El posar-hi remei és el que em costa, per la incapacitat que tinc d'escatir per on començar o com fer-ho o com posar-m'hi o com... massa coms, massa què's que ara no surten però hi són, massa preguntes sense resposta, massa dubtes... i torno al 'nàfent' de cada dia.
Fa dies que mentre camino pels carrers de la cuitat i sento fragments d'alguna conversa, n'hi ha que les vaig posant en una llista: 'converses que (segurament) mai no tindré'.
Hi poso el segurament perquè en aquesta vida mai se sap el que pot passar. I així evito possibles discusions posteriors tipus 'oh! i com ho saps que no la tindràs mai aquesta conversa?' 'com en pots estar segura' i tal.
Aquest cap de setmana m'he enamorat de la banda sonora d'una pel·lícula. No puc evitar escoltar-la una i altra vegada. A estones m'alegra, d'altres em deprimeix. No sé quina sensació guanya, no tinc ganes de fer-ne un balanç.
Avui he notat un nus a l'estómac com feia temps que no sentia. Més d'una vegada i més de tres.
Un dels cops era asseguda en un banc d'una plaça esperant per anar a dinar. El cel era preciosament blau i sense cap núvol, bufava una mica de ventet (aire pels empordanesos) i l'ombra que em regalava l'arbre era esclarissada però no pas massa. S'hi estava bé però m'han entrat unes ganes terribles de plorar.
I qui dia passa, any empeny.
I jo, us asseguro que avui també he ben rigut, perquè un nus no m'impedeix fer cap rialla.
No sé què passa que aquest Grooveshark gira i gira però no surt res :-))
ResponEliminaDoncs jo sí que sé segur converses que no tindré mai (bé... imagino que mai, no vegis ara quin ensurt a la meva edat! jaja... ara bé, que si ve, ve, eh?)
Ai, xiqueta... no sé què dir-te. Val una abraçada a distància? ;-))
A mi em funciona bé Assumpta :) no sé, ves prement F5 aviam si es decideix a rutllar...
ResponEliminaTe la torno, beeeeeen forta!
I no t'hi has trobat a tu mateixa dins la teva pel·lícula particular amb aquesta música de fons...?
ResponEliminaDe vegades sembla que tot sigui tan monòton i volàtil, que tot tingui el mateix regust de cada dia, la mateixa olor, les mateixes cares, les mateixes poques ganes... Tot sembla encaixar. Falten estímuls exteriors. Novetats. Bogeries. No creus? De vegades les coses més tontes poden respondre a les més difícils.
M'agrada molt la cançó... puc preguntar quin flin era? :)
Una abraçada i ánims!! i per suposat, segueix rient, tot i que ja va bé tenir dies així... tinc un amic que en dies així és quan es troba a ell mateix! ;)
Ara ja va :-)
ResponEliminaRes, he marxat i he tornat al cap d'una estona i ja està... de moment sento guitarres i això ja m'agrada molt!! :-)
Ai, hi ha més d'una cançó! ;-)
ResponEliminaPerò a veure, què ens està passant, si ja ha acabat la (puta) primavera! Ara ja està, eh, ja ho tenim. Ara res de nusos ni res de 'nafents', ara és estiu i no fa calor, això s'ha de celebrar. Doncs et vull amb un somriure, que sempre és millor que una rialla (quan és sincer), i no m'escoltes coses que no saps si se't posen bé o malament, perquè guanyarà la segona opció. Si vols plorar una mica, plora. Però poca estona, eh? I després a córrer. Si la ciàtica et deixa.
ResponEliminaNo Ull de cuc, fa temps que no em busco enlloc que no sigui en mi mateixa... això quan em busco, és clar.
ResponEliminaNo és que sembli monòton, ho és i alhora és sempre diferent. Hauríem de definir el concepte bogeries, però no tinc pas ganes de posar-m'hi, ja surten soles :P
He posat un enllaç just on posa pel·lícula ;)
Gràcies maca. Una altra per a tu ;*
Avui dues pel preu d'una Assumpta... ara digues, quina t'agrada més? ;)
L'estiu em deprimeix més que no pas la primavera Xexu, vet aquí, però no té res a veure amb l'estació, ni la calor (que no suporto però que si en fa en fa i ja està, si me'n vaig anar al Marroc a l'agost!!)
Les meves rialles són sinceres è? molt, sinó ja no m'hi poso. És molt trist riure per compromís i no m'agrada fer-ho. No em deua pas dir que no ric sincerament, no?
No vull plorar, per ganes que en tingui o en pugui tenir, no em dóna la gana.
Ai la ciàtica... no sé pas com ho arreglarem això...
De moment surto corrents tot caminant.
Gràcies maco, jo també t'estimo.
Mira que fotre'm bronca...
Un somriure!
Les dues!! La segona és com més "country"... suposo que segons el moment m'agradaria més una que l'altra :-))
ResponEliminaSmuaaaaaaaaaaac
un altre per tu Assumpta, guapa!!!
ResponElimina(me'n vaig a clapar que ja fa dues hores que hi hauria de ser!)
Amb una petita empenta, potser deixaràs només "d'empényer".
ResponEliminaMentre el nus et deixi seguir rient les coses no aniran malament del tot.
He escoltat la BSO. Val la pena.
*Sànset*
vet aquí un dels secrets, no deixar de riure Sànset :)
ResponEliminaÉs molt bona, n'hi ha una altra dels The Pogues (Fairytale Of New York) que és boníssima :)
Una abraçada!
Posar-hi remei, quan has detectat el problema i en saps la solució, és només cosa teva. Per on has de començar? Doncs pel principi, i mica en mica arribar fins al final. Fàcil, no?
ResponEliminaui, ui, t'estàs convertint en "Señoras que escuchan las conversaciones de otras señoras"??
Em quedo amb l'última frase. Riure és més important del que ens pensem!
M'ha agradat molt com ho has explicat i, obviant les distàncies, m'hi he vist a mi en algunes ocasions.
ResponEliminaA vegades saps les coses però fins que no en prens consciència no serveix de res saber-les.
Aquest nus a l'estómac i les ganes de plorar amaguen alguna cosa que no és res dolent!
Un petonàs
Utnoa
Quina solució? he dit que la sabia Jordi? doncs he mentit descaradament i sense premeditació... XP
ResponEliminaEm compares amb un d'aquests grups odiosos del fèisbuc??? serà possible???
Assumpta! mira què em diu en Jordi!!! oh!
Riem! que no ens queda res per arribar a 2 d'octubre i escoltar-nos a riure!!
Gràcies Utnoa :)
Se't troba a faltar mosseta!
A vegades saber-les i tenir-ne consciència no serveix de gaire res si no vols veure-les.
Una abraçada, maca.
La veritat és que últimament em sento igual, com si passés els dies perquè sí, sense trobar-li un ni un sentit ni una línia clara. I el que grinyola, per desgràcia, tot i descobert, sento que no puc donar-li solució.
ResponEliminaSaps Albert els dimarts sempre dino amb un amic que treballa a Girona i avui, cosa rara, ens hem posat un punt seriosos i jo he fet la Pregunta:
ResponElimina-fet i fotut, què hi fem en aquest putu món?
i ell m'ha respost:
-doncs ara anem a fer un gelat molt bo, després ja ho veurem...
Ens hem assegut en un banc a menjar aquella delícia i ens hem rigut de nosaltres, de la vida i de tot plegat.
Què vols fer sinó? la vida no té cap altre sentit que viure-la, encara que ens sembli que sigui per inèrcia.
Quina gran expressió aquesta. Però no crec que sigui bo empènyer molts anys consecutivament.
ResponEliminaAdéu!
La sinceritat anava amb el somriure i no amb la rialla. Es pot fingir una rialla, però és millor que surti espontània, ben clara i estrident.
ResponEliminaEn canvi, un somriure sincer, que sembla el reflex de l'alegria del cor, és una cosa impagable, una cosa genial. Algú hauria de fer alguna assaig o estudi sobre el somriure, de veritat. Segur que hi és.
Si no vols bronca, no vagis a l'era. Així que fes el favor de somriure, o en tindràs més.
No ho sé Albert, a vegades és el que hi ha i no s'hi pot fer gaire res.
ResponEliminaSalut!
Estimat amic Xexu, et diré que em costa molt fingir una rialla i quan ho faig se'm nota de tres hores lluny. Em passa el mateix amb els somriures.
Tinc un escrit sobre el somriure, aviam si te'l puc fer arribar.
Oh, però ja saps que la meva queixa sobre la bronca és només testimonial, no penso ni que me la fotessis, mira què et dic. M'agrada que em diguis les coses tal com ragen ja ho saps, també m'agraden aquestes amenaces, em fan venir ganes d'abraçar-te, mira.
Un somriure ben ample!
Ooooggghhh!! Aquests grups "odiosos" del feisbuc, tu ho has dit... Jordiiiiii no li diguis més això a l'Elur, eh?
ResponEliminaÉs que no els suporto, de veritat... els trobo denigrants... apa, ja ho he dit :-))
Gràcies Assumpta, sabia que podia comptar amb tu per posar-lo a 'puèstu' ;))
ResponEliminaPetons!
Jajajaja ;-)))
ResponElimina