diumenge, 13 de juny del 2010

principi i final ...


A vegades comences les coses amb un objectiu i a mig fer tot canvia.
I el que havia de ser una cosa n'acabarà siguent una altra...
... quina no se sabrà fins el final.
a

20 ventades ...:

  1. Sergidilluns, de juny 14, 2010 12:22:00 a. m.

    I no sé per què aquest post em sona bé, més a principi que a final. Així que bé, no? Comencem una setmana millor, a veure si no hi ha dimarts...

    ResponElimina
  2. Ull de cucdilluns, de juny 14, 2010 1:55:00 a. m.

    Ei! fas ganxet? jo m'hi vull afeccionar aquest estiu... i fer ninotets!!!

    I és que les coses no es poden planejar, perquè per molt lligat que estigui tot, el final pot ser sorprenent! gaudeix dels canvis, però! ;)

    ResponElimina
  3. zeldilluns, de juny 14, 2010 2:12:00 a. m.

    Uix, amb el ganxet he tornat a l'infantesa... que bonic!

    ResponElimina
  4. Bukdilluns, de juny 14, 2010 9:29:00 a. m.

    És part de l'encant ;)

    Un petonot, maca!

    ResponElimina
  5. hypatiadilluns, de juny 14, 2010 10:08:00 a. m.

    i no és bonica, aquesta flexibilitat del "play by ear"? estar oberta i atenta als canvis, i recollir-los i incorporar-los amb un somrís....? va, sí....

    somrisset
    =;)

    ResponElimina
  6. neusdilluns, de juny 14, 2010 10:18:00 a. m.

    Saps Xexu, amb aquest post em sento una mica Jordi Casanovas... jejeje...
    Serà el que hagi de ser i ens hi haurem d'amotllar, la veritat és que ja no espero gaire res.
    Bona setmana maco, un petó!


    Faig ganxet sí Ull, per mostra la foto ;-)
    Sí que es poden planejar, sí, però tenint en compte que els plans només li sortien bé a l'Hanibal del Equipo A ;*)


    Ostres Zel, jo davant la impossibilitat d'aprendre'n vaig acabar fent punt de creu mentre totes les nenes feien ganxet... un petit trauma que vaig superar aprenent-ne tota sola quan vaig ser gran ;P


    Suposo que sí Buk... però el primer projecte era molt guapo, è?!
    Un petonàs, maquíssim!


    D'aquí ve Hypatia! com ho has sapigut?? ahir en vaig escoltar 4 que m'ho van capgirar tot, ara, jo contenta è?!
    Una abraçada i un petonàs!

    ResponElimina
  7. Clidicedilluns, de juny 14, 2010 11:15:00 a. m.

    com diu hypatia és bo estar obert als canvis, vol dir que estàs atenta i viva :)

    ResponElimina
  8. neusdilluns, de juny 14, 2010 12:49:00 p. m.

    bé, el canvi era completament intrascendental Clidice... per altres coses sóc més difícil de convèncer ;)
    En quant a estar oberta als canvis, a vegades només podem amotllar-nos-hi tan bé com poguem.
    Petó!

    ResponElimina
  9. estripdilluns, de juny 14, 2010 2:48:00 p. m.

    c'est la vie...

    ResponElimina
  10. Partícula Elementaldilluns, de juny 14, 2010 4:13:00 p. m.

    El conte de la lletera: Vens la bossa al mercadillo de guiris de qualsevol fira de poble coster, compres un balancí, i tindràs una jubilació daurada venent còfies per les rastes polloses de les gernacions de fumetes de finals del s. XXI...

    Quina sort, tenir un futur! T'envejo.

    ResponElimina
  11. neusdilluns, de juny 14, 2010 4:48:00 p. m.

    doncs sí Estrip, tal qual.


    jajajajjajajajja
    Partícula estàs feta un bon Element!!

    ResponElimina
  12. Núrdilluns, de juny 14, 2010 6:25:00 p. m.

    Ostres, elur, quin punt més maco tens!!! Això és que fa temps que fas ganxet, oi? Quina enveja! Espero que surti el que surti ens ho ensenyis, que ja saps com m'agraden, aquestes coses!

    Jo, de moment, el que començo ho he d'acabar perquè no tinc prou experiència ni prou idea com per improvisar a mig fer i canviar de projecte... ains...

    Els colors m'agraden molt!

    ResponElimina
  13. Ferran Cerdans Serradilluns, de juny 14, 2010 7:18:00 p. m.

    És bonic que el procés creatiu sigui de final obert i de resultats incerts; per això enganxa tant. Sinó seria quelcom semblant a la comptabilitat (bufff), que malgrat també pot aportar sopreses al final del balanç, el camí fins arrivar-hi és força més aborrit.
    petons

    ResponElimina
  14. Assumptadilluns, de juny 14, 2010 7:43:00 p. m.

    Jejejeje m'ha fet molta gràcia això de "a vegades comences les coses amb un objectiu i tot canvia... i no se sabrà..."

    Jo, quan començo alguna cosa d'aquestes (jo mitja, que de ganxet no en sé) mai, mai, mai es pot saber com acabarà.

    En quant a la vida... quan he passat dies per decidir que faré "A" i he arribat a l'absolut convenciment que "A" és el millor que puc fer, en dos minuts canvio d'opinió i em llenço ràpidament a fer "B" :-))

    ResponElimina
  15. gripaublaudilluns, de juny 14, 2010 7:49:00 p. m.

    Les coses que prenen el seu propi camí sobre la marxa són les millors!

    ResponElimina
  16. Sergidilluns, de juny 14, 2010 8:26:00 p. m.

    A veure, si et sents Jordi Casanovas encara t'entendré menys, que jo sóc curtent i l'amic de cal Mugró, m'ho posa sempre molt difícil. Però no veus que em fas pensar coses i després no me les desmenteixes? Homeeeeee, que això no es fa! Digues-me que m'equivoco, engega'm. I si no és així, doncs collons, somriu!

    ResponElimina
  17. neusdilluns, de juny 14, 2010 8:54:00 p. m.

    És genètica Núr, que la mare en sap molt i jo m'hi assemblo moltíssim :)
    M'ha costat una mica, perquè a mida que anava fent, al principi, tenia tendència a anar estrenyent i tot acabava siguent un fiasco jejeje.
    El que havia començar a fer va per peces, diferents formes i tamanys i després es cusen, o sigui que és molt susceptible de patir canvis.
    Si ho acabo, prometo foto ;*)


    El creatiu vola més que cap ocell Ferran, el logístic va amb un esclop i una espardenya, però vaja... com que de comptabilitat ja en remeno a la feina m'explaio amb altres coses ;)
    M'agrada veure't en moviment, és bona senyal!!! Una abraçada!



    Uf, jo si no és un cosa de dit i fet amb això del ganxet, que em porti pocs dies començar i acabar-ho Assumpta sempre canvio o me'n canso i faig i desfaig i torno a fer i desfer... em desespero i em diverteixo alhora, sóc ben estranya :P


    A vegades sembla que agafen el camí que volen GripauBlau però en aquest cas diguem que ha sigut menat com si fos un ruc amb una pastanaga. El ruc era jo, la pastanaga el ganxet, qui menaven... unes 'liantes' que m'estimo molt :P


    Xexu, somric! i quasi que ric!!! Parlava de ganxet, vaig començar fent una cosa i ara, de moment, en serà una altra... clar que també podríem dir que he versionat en John Lennon (oh com m'agrada ser pedant a vegades!) i la seva famosa frase:
    "Life is what happens to you
    While you’re busy making other plans"
    surt a la cançó 'Beautiful boy', és preciosa!
    Confesso que moltes vegades necessitaria la pedra Rosetta per entendre algun post d'en Casanovas i m'encanta!!
    Petó!
    pd.-no espero res de la setmana, i encara menys que tingui el detall d'abolir els dimarts ;)

    ResponElimina
  18. Jordidilluns, de juny 14, 2010 9:13:00 p. m.

    D'això se'n diu reinventar o fer segons la marxa, no? Tampoc no és dolent, que consti!

    El Thuram també ha votat a l'enquesta anginesca! Estem salvats!

    ResponElimina
  19. neusdilluns, de juny 14, 2010 9:37:00 p. m.

    en garrotxí profund se'n diu 'nàaaaaafent' Jordi! XDD
    Ja sabia jo que me'n podia refiar d'en Liliam, si és que... quin bé de déu! jeje

    ResponElimina
  20. Núrdimarts, de juny 15, 2010 11:33:00 a. m.

    Quan en sàpiga més em sembla que faré una coseta d'aquestes de trossets... Sempre m'han agradat les mantetes de quadres de ganxets! :D

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)