
Esclofollo, pelluco i canto.
Ve la mare i es posa al meu costat a ajudar-me, mentre el dinar que té al foc no requereixi la seva total atenció.
-Qui és aquest que canta?
(Està sonant el final de She's a Jar)
-En Jeff Tweedy.
-M'agrada. Té una veu dolça i agradable.
-Sí.
(Comença a sonar California Stars)
-I ja entens el que diu?
-Més o menys... en aquesta diu que li agradaria dormir en un cel d'estrelles.
-A California...
-Si.
-A mi també...
Quina imatge familiar més fantàstica. Un bon moment d'intimitat amb ta mare. Qui diria que això és possible mentre s'esclofolla i es pelluca... quines coses de fer, mareta de déu...
ResponEliminaM'has fet venir ganes d'esclofollar.
ResponEliminaA mi a escoltar el Tweedy.
ResponEliminaRes que no hagi après a casa Xexu! jeje.
ResponEliminaDoncs de cares a l'any vinent hauràs de plantar pèsols al costat de les mongetes Barrut! ;)
Ell solet amb la guitarra i l'harmònica és una delícia Estranger :)
Ohhhh què bé!! :-))
ResponEliminaI la foto és magnífica! Aquests pèsols sembla que tinguin llum pròpia, el verd, en tantes tonalitats de la mateixa gama, és una preciositat... Potser és que destaca sobre el plat blanc?... No sé què és, però és molt, molt maca...
(Estic escoltant la cançó mentre escric... també m'agrada)
La foto està retocada Assumpta :P però sí que en tenen de llum pròpia els pèsols de l'hort del pare è?! no et pensis! XD
ResponEliminaGràcies!
La cançó és preciosa, sí.
Oooooooh!! Foto retocada!!
ResponEliminaquin quadre més bonic i familiar, ara bé, jo d'espollonoséqué els pèsols ho faig més fàcil, tisores i ja està oberta la bossa de La Sirena
ResponElimina