Un dia d'aquests em plantaré...
i que em regui la pluja.
(plagiant-me des del twitter)
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
A vegades ens cansem de créixer per nosaltres mateixos... i encara que sigui metafòric, necessitem tant la pluja com el sol per fer-ho!! :)
ResponEliminad'això se'n diu fer arrels, no?
ResponEliminaaixò de plagiar-se comença a ser una passa ;)
ResponEliminaAlmenys planta't en una terra ben fèrtil i amb algú que et parli de prop, perquè creixis formosa.
ResponEliminaBé! Però compte! t'assatjaran el pulgó, l'oïdi, l'aranya roja, l'escarabat bum-bum, els cargols, llimacs, taups, rates tupineres, conills, estornells, pedregades, soleiades, gelades, saltamarges, roba-peres... arf arf arf...
ResponEliminaNo sé, penso que segons com és millor deixar-se dur per la tramuntana. O el xarqi, o el cerç, o els monzons, o...
Doncs apa, només per contradir-te, diré que jo no em planto ni al set-i-mig!!! (fa anys i anys -i anys- que no hi jugo)
ResponEliminaui no de créixer ja no ho vull fer més, per dalt ja no puc i per ample no em dóna la gana Ull de cuc :P
ResponEliminaJo vull pluja. :)
O no voler jugar més Estrip ;)
ui, des del gener del 2006 que em plagio constantment Clidice ;P
Ho tinc cru Xexu, la terra fèrtil la tinc, ara algú que em parli de prop, miau i això de formosa, val més no fer-hi cap comentari.
Maco!
T'has descuidat la mosca blanca Element! Tinc la meva pobra ponsetia infestada... tan maca que se m'havia fet després de superar el nadal.
Aquest migdia ho he intentat, quan anava a treballar bufava fort, vent del nord-est i he tancat els ulls i he pensat 'endu-te'm!' però deu ser que peso massa...
Jo no jugo Òscar, em fan jugar i n'hi ha un bon tip, sobretot quan et canvien les normes del joc a cada moment.
Jo ja t'ho dic... tan voler mullar-te, qualsevol dia agafaràs un refredat d'aquells que fan història! ;-)
ResponEliminaUna idea sàvia. Després només cal que deixis que el vent et vagi donant la forma.
ResponEliminaoh però és que no hi ha manera de que la pluja m'enganxi fora Assumpta, ahir va fer un bon xàfec i enlloc de gaudir-ne treballava...
ResponEliminaCom aquells arbres mig ajaguts a causa de la Tramuntana GripauBlau? quin mal d'esquena! jeje
;)
Esperar que et regui la pluja és perillós. Res millor que sortir i traçar un mateix el seu propi camí.
ResponEliminaEls arbres bé se'n surten Albert! ;)
ResponElimina