Avui en Gabriel fa 11 anys. He escrit molts posts parlant d'ell. Quan me'ls torno a llegir sempre torno a viure els moments, torno a sentir allò que em va portar a escriure'ls, torno a saber tot el que hi havia i que hi ha que mai he escrit i/o escriuré. Aquest vespre el trucaré. I quasi que podria escriure abans d'hora com anirà la trucada, però no ho faré. Potser m'enduc una sorpresa i tot va diferent. El que puc assegurar és que només trucant seré allà i que em costarà acabar la trucada perquè no en voldré marxar.
La foto és del dia del 'pelo de chico'. Ens la va fer la Su* i mai li estaré prou agraïda.
Felicitar-lo a ell. I felicitar-te a tu, per haver mantingut viva la flama.
ResponElimina*Sànset*
aquesta fotografia és impressionant, estic captivada per la complicitat i per tot allò que transmet la mirada dels dos protagonistes. Fantàstica! i felicitats :)
ResponEliminaEl mèrit és tot d'ell Sànset.
ResponEliminaMoltes gràcies :)
Si no recordo malament deuríem estar regatejant per alguna cosa Clidice... o fent algun tracte... o ell m'estava preguntant alguna cosa... Aquell dia em va fer tantes preguntes!!!
A mi també m'agrada molt.
Moltes gràcies!
És una foto encantadora. L'havíem vist ja, oi? I si no, és com si sí. A veure si et sorprèn la trucada, però sigui com sigui, penso que t'aixecarà el dia o els dies que siguin. Felicitats per ell.
ResponEliminaM'encanta aquesta foto!!! Més autèntica, més sincera no pot ser... les mirades ho diuen tot!!
ResponEliminaPer cert, encara que tengas el pelo de chico, et queda fantàsticament bé... si a mi em quedés la meitat de bé que a tu sempre el portaria així ;-))
Què macos són, ostres!! :-DD (ara volia dir els nens, eh? no els cabells jajaja)
Quina imatge més captivadora i penetrant, m'agrada la seva fresca naturalitat.
ResponEliminaDins un nou bloc que acabo de descobrir ara mateix. I quanta natura que se'n respira, molt inspirador tot plegat.
Segur que sí Xexu, i durant molt de temps en tenia una d'ell rient posada al bloc, just del mateix dia. La trucada ha sigut com cada any, més o menys, dels poc més de 10 minuts que ha durat n'he parlat menys de mig amb ell, jejeje, li agrada tan poc parlar per telèfon!!!
ResponEliminaAvui m'ha alegrat el dia saber que érem 10 de juny.
Moltes gràcies!
Quan parlo d'ell i de la seva família sempre parlo dels meus amors madrilenys Assumpta. És el que hi ha, amor.
Oh, és que jo a vegades semblo un bordegàs!
En Gabriel n'és molt!
Gemma, moltes gràcies i benvinguda :))
ResponEliminaQue bonic!
ResponEliminaFelicita'l de part nostre! :-)
La foto és molt xula!
Moltes gràcies DooMM!!!
ResponEliminaUna abraçada!!
La foto és preciosa. Espero que la trucada anés bé! Ens ho explicaràs?
ResponEliminaA mi també m'agrada rellegir alguns articles escrits "fa temps". És meravellós com continuen mantenint tantes sensacions al cap dels mesos, oi?
Quina pau... aquests somriures ho diuen tot :)
ResponEliminaAquestes trucades sempre van bé Núr i no les explico ;)
ResponEliminaDoncs sí, la memòria és tot un prodigi ple de sorpreses, paradoxes i meravelles ;P
Molta pau Ulldecuc, però en constant moviment!
gràcies.