Fa dos matins que creuo twitts en plan conya sobre el meu estat de salut amb @Accidia. S'ha creat una complicitat, a distància i virtual, a partir del bon humor i de les ganes de treure ferro a les situacions que ens fan estar de morros.
Riure a la feina a vegades és difícil, sobretot quan no estàs sola i se suposa que ets una persona seriosa. Sí, hi ha qui encara es pensa que en sóc. I sí, faig trampes a la feina.
Fa temps hauria posat aquesta cançó per la lletra. Avui no, avui la poso per com sona. Per com ressona dins meu. Hi ha sons que són com carícies. Hi ha guitarres que són com veus acariciant la pell.
Hi ha un fragment que em recorda la sardana, just abans de que comenci a cantar.
Sense música, sense twitter i sense blogger hi ha dies que es farien molt complicats de passar.
Sense música, sense twitter i sense blogger hi ha dies que es farien molt complicats de passar.
ara veig que la meva vida diaria no virtual és força buida.
ResponEliminaHahaha... Mai havia pensat en relacionar Deep Purple amb una sardana :-)
ResponEliminaQuè gran que és el Ritchie Blackmore!!!
Petons a dojo, maca!
Merci!
ResponEliminaEl problema de la nostra vida diària no virtual és que la passem en front d'un ordinador.
Però nosaltres sabem qui som i què som. És un secret.
Mira, de twitter no en gasto personalment, però sense música? Sense blogger? És possible un dia així? Penso que no, impossible. Si no pogués escoltar música a la feina em tallaria les venes. Va, segur que m'hi acostumaria, però em mataven, de veritat.
ResponEliminaEm temo, però, que hi ha altres coses també, i aviat jo també pensaré que no és possible viure sense elles i m'hi hauré d'adaptar. Com tu amb els teus twitts. Quan t'hi acostumes...
Mai he acabat d'entendre què és això del Twitter ni perquè serveix... jeje...
ResponEliminaUna vegada, fins i tot en veure el teu vaig voler entrar i em vaig registrar "no-sé-què" perquè vaig ser incapaç d'entendre com funcionava i no vaig veure ni on ni com podia deixar cap missatge. Un desastre ;-))
Jo sóc blogger cent per cent ;-))
Estic escoltant la cançó i no sento cap sardana, encara...
Ai, xiqueta, els mals són molt pesats... no deixis que t'afecti psicològicament, amb el mal físic ja n'hi ha prou ;-)
Petonaaaaasssssoooos!!!
Jajaja ostres!! I tant que sembla una sardana!! I MOLT!!!
ResponEliminaVisca Catalunya!!!
Força Barça!!
jejeje però l'has escoltada la sardana o no Buk? jejeje
ResponEliminaPetonassos, maquíssim!
A tu Accidia! no saps pas com he rigut, bé sí que ho saps més o menys.
Sí, un bon secret.
És possible un dia així sempre que no sigui laboral Xexu, i a vegades ja ve just.
Al twitter m'hi informo, ric, m'emociono, em sorprenc, em meravello, ric... i a canvi jo sóc pesada com sempre, capaç d'estar 'xerrant' pels descosits sense dir res com sempre.
Som animals de costums, sí.
Una abraçada!
No et sabria dir per a què serveix Assumpta, però sé que m'agrada i que em fa companyia :)
Ja has escoltat tota la cançó... i qué... has puntejat uns quants dosos i tresos o no? è quin riure??
Què t'he de dir jo ara? aquesta ciàtica em va guanyar la partida anímica ja fa dies, ara estic en plena remuntada i espero que no sigui un bluf.
Acabo d'escoltar el The Final Countdown a ritme de gols culés ;)
Petonassos i abraçades!!!!!!
VISCA!
L'he escoltat, l'he escoltat. I quan hi penso encara hi ric hahahaha :-)
ResponEliminaPetons, maca!