|| 2. Aptitud per a caminar o obrar instintivament, maquinalment, sense veure o atendre; cast. tino. Ni forces trobava per a pensar ni esma per a orientar-se, Vidal, Rosada d'estiu, 318 (ap. Balari Dicc.). Anar sense esma: anar sense orientació, sense saber per on es va. Recorre places y carrers sens esma, Guimerà Poes. 225. Perdre l'esma: perdre l'orientació, la facultat de saber per on es va o què es fa; cast. perder el tino. O qual més ne porta los esmes perduts, Proc. Olives 1792. Ab la fosquedat vaig perdre l'esma enterament: més d'una hora de nit aní sens saber hont me trobava, Jocs Fl. 1869, pàg. 177. Li feien donar tres toms per a que perdés l'esma, Serra Calend. folkl. 316. D'esma (Cat.), D'eima (Bal.), A l'esme (Val.): sense veure-hi o sense fixar l'atenció; cast. a tientas. «Aqueix ceguet va d'esma arreu». La boira va descendint; jo sols camino d'esma, Massó Croq. 113. Entraren..., una porta baixa, l'empenyeren d'esma, d'esma ficaren el llum i d'esma allargaren el coll cap a la fosca per a donar una llambregada, Víct. Cat., Ombr. 32. En Belluguins repetia d'eyma el siulet tremolós, Galmés Flor 21. Anar-hi o fer-ho d'esma: tenir gran facilitat per a una cosa, saber-la fer a correcuita i sense fixar-s'hi.
Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll
Avui he arribat fins a casa d'esma...
Avui ha fet un dia d´esma, amb el cel tant indefinit.Però el sol s´ha deixat veure, al tard. A vegades el camí és llarg ( i tornar).
ResponEliminaDemà serà diferent, aquesta és l´aventatge dels dies d´esma.
( i en Bojan també marca ).
Un dia realment esgotador i ara que ho dius, Estranger, no sé si he vist el sol... uf sí que ha anat de bòlit.
ResponEliminaEl camí sempre és llarg i costerut, tururut! (és que no tinc ganes de prendre-m gaire res seriosament ara mateix... estic massa cansada :P)
(podríem dir que el Barça juga d'esma :) i si no estàs veient el partit, et recomano que intentis trobar per algun lloc un parell de jugades entre Messi i Alves... oh! ha sigut per pixar colònia, nen!)
per si vols veure el que queda de partit:
http://www.ustream.tv/channel/s2-00000925
Em sembla que jo també he arribat així. I això que estava núvol, però amb prou feines he vist el dia, m'ha tocat pencar molt. I ara ja no sé si era perquè tenia feina o m'amagava del món.
ResponEliminaA vegades els dimarts es traslladen a dimecres Xexu... ja em diràs si no és una tocada d'ous.
ResponEliminaEspero que hagi sigut per un excés de feina, no t'amaguis del món, fes que ell s'amagui de tu ;)
Una abraçada immensa!
I qui dia passa, dia empeny... d'esma. Al final passa, però aquests dies són ben estranys perquè et deixen la sensació de no haver-los viscut...
ResponEliminaJo sempre em llevo d'esma però, també d'esma, decideixo que l'esma somrient i fent el tonto sembla menys esma.
ResponEliminaSuposo que amb aquest comentari tan trascendental t'he deixat, directament, esmaperduda oi? :)
Sí que el vaig viure Núr, sí, ràpid que el vaig viure... però no vaig veure'l!!
ResponEliminaÒscar ets el meu ídol!
a l'Alcover-Moll també hi diu: 'Féu un esma de somriure que no arribà a pollar, Víct. Cat., Film (Catalana, ii, 17).' però et diré que amb el teu comentari jo he fet un esma de somriure que ha arribat a riallada!
Gràcies :)
De res: a disposar. (i no ho dic d'esma, eh!) :)
ResponEliminaho sé! una abraçada, guapu!
ResponElimina