Hi ha dies que arribes a casa amb una sensació de derrota que et fa replantejar massa coses. Les llàgrimes que durant tant de temps has intentat no deixar escapar, rodolen galtes avall mentre et fas el dinar. Quan te'l menges penses que potser ja tocava enfonsar-se una mica per poder agafar empenta. I tot i que el pensament no és gaire sòlid t'hi agafes amb força. Tot plegat només és fruit de no trobar-se prou bé.
Després, al vespre mentre remugues pel mal d'esquena, de la cama i de la gola, un marrec a qui alguns anomenen
Messi i d'altres anomenen
déu fa quatre golassos. I les llàgrimes que baixen no tenen res a veure amb les del migdia.
D'això se'n diu estar tova.
sense tonteries ni paraules sobreres...
ResponEliminauna abraçada immensa.
una cabasset de petons dolcíssims, inyu.
:o)*
ai, ai, ai... recordes aquell post d'en XeXu de definir-nos amb cinc paraules i que jo vaig dir que una era "Barça" sens dubte... i és perquè representa moltes coses al mateix temps... sensacions, relacions, símbols...
ResponEliminaEstar malaltona i animar-se perquè el Barça guanya... Com pot ser? Què és el que ho fa?... Ni idea, però passa :-))
Ara, cap amunt!! ;-))
Espero que el Barça t'hagi animat de veritat, perquè sona malament el que expliques abans. No acabo de veure que calgui enfonsar-se més per agafar empenta. El que penso és que la vida ens en podria donar alguna, d'empenta, ni que sigui de tant en tant. I no sembla fàcil, eh? A veure si a tu et funciona la teva estratègia.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies Barbollaire, ja saps que el que jo també sé. jejeje. sembla un jeroglífic això. Una abraçada immensa, maco i gràcies per tot.
ResponEliminaNo sé si la temporada passada vaig deixar anar cap llàgrima pel Barça Assumpta, d'alegria potser quan aixecven alguna de les copes o potser totes 6, no me'n recordo.
Quan el Barça guanya els ànims sempre estan millor, però si perd no m'enfonso pas més, diria que ja m'entens què vull dir :)
Ahir em va emocionar la senzillesa del millor jugador del món que recordo haver vist en un camp de futbol.
Ara toca anar al metge :P
Jo tampoc li trobo gaire sentit Xexu, però és el que vaig pensar en aquell moment. Deixem-ho en què era dimarts i que abril no seria abril sense una petita crisi.
Gràcies.
Tristeses i alegries en un mateix dia. Em quedo amb les segones, que sente millor si les primeres han aparegut abans. Deixen bon sabor, no? Molts ànims Elur!
ResponElimina;-)
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=d5d6AVefTfs&NR=1
Jo també Jordi, em quedo amb Messi ;)
ResponEliminaMoltes gràcies! una abraçada!
Assumpta... que em faràs plorar coi! jejejejeje
Miliiiiiiiiito, Miliiiiiiiiito, Miliiiiiiiiito!
El dia que va tornar a jugar després de la lesió, era un amistós a porta tancada, em vaig posar molt contenta, mira.
A mi també em cau molt bé... ves, hi ha gent que té alguna cosa que "clinc" cauen bé :-)))
ResponEliminaEnfonsar-se una mica per poder agafar empenta... mmm... em sembla que sí, que és molt bo que deixis anar les llàgrimes que tens a dins. De vegades, penso que les llàgrimes que surten del cor guareixen, i les que s'hi queden a dins són les que fan més mal. Una abraçada.
ResponEliminai tant i per aquí en corren unes quantes è Assumpta ;*)
ResponEliminaDiuen que quan t'enfonses fins que toques fons només queda donar-se impuls cap amunt Gripaublau... haurem d'intentar no arribar tan avall i trobar algun punt de recolzament abans ;)
Gràcies, una altre per a tu :*)
Si!! :-))
ResponEliminaParaula de verificació: premis
jejeje
i abans, a un altre blog m'ha sortit una que començava per messi... t'ho prometo!! L'he guardat i tot ;-))
És cruiós com la mateixa cosa pot tenir significats molt diferents, però en el fons no deixa de ser una llàgrima.
ResponEliminaÀnims!
*Sànset*
ains... Jo fa un parell de dies vaig tenir un dia d'estar toveta i també tenia ganetes de plorar... Estic d'acord amb tu que de tant en tant aquests moments van bé perquè van de conya per agafar embranzida i tirar endavant. Aquests moments serveixen per mirar la teva situació, ser-ne conscient des d'un punt de vista una mica més pessimista, però si tens energia a dins, de seguida te'n surts, perquè t'adones que no estàs tan malament!
ResponEliminaTot i que el Messi també hi ajuda, clar!!!!
Per cert, saps que hi ha un grup al fèisbuc (d'aquests que n'hi ha tants i tants...) que es diu "Si Messi es dios, dejará Ronaldo de ser Cristiano?" hehehehehe
Una abraçada ben forta...
ResponEliminaSànset no saps pas les ganes que tinc que dissabte en Messi i tot l'equip em facin plorar!! jeje
ResponEliminaGràcies, una abraçada!
No sé què dir-te Núr... ara em posaria massa filosòfica i no em convé :P
Molt bo aquet grup jajajaja
Un petó!
Una altra per a tu Manuscrits, gràcies guapa ;*)