I la pluja es va assecar i els núvols es van obrir
i en un instant explosiu el món es va enfonsar més enllà de l'horitzó...
... tan sols un horitzó per viure (bis)...
tan sols un horitzó...
Roger Mas
L'abril ha arribat a cavall d'un somni de colors i una petita calamarsada.
Entremig, converses robades a la pressa a peu dret enmig del carrer.
Pujant al poble una silueta retallada a contrallum m'ha recordat un fragment de somni.
Estic caminant acompanyada per una ruta que no m'és desconeguda i passem per un claustre ple d'abellarols. I quan dic ple, vull dir ple. El claustre semblava construït amb plomes de mil colors.
Encara és aviat pels abellarols...
Somio en colors.
Pluja que ja s'ha assecat que ha caigut quan el sol lluïa.
Ronroneigs i miols. Un piano. Roger Mas. A les mans, ganxet.
Pujant al poble una silueta retallada a contrallum m'ha recordat un fragment de somni.
Estic caminant acompanyada per una ruta que no m'és desconeguda i passem per un claustre ple d'abellarols. I quan dic ple, vull dir ple. El claustre semblava construït amb plomes de mil colors.
Encara és aviat pels abellarols...
Somio en colors.
Pluja que ja s'ha assecat que ha caigut quan el sol lluïa.
Ronroneigs i miols. Un piano. Roger Mas. A les mans, ganxet.
Estàs fent ganxet? :-)
ResponEliminaJo, ahir, mentre mirava el partit del Barça feia mitja!! jajaja
De veritat, que sé fer mitja sense mirar la labor!... Bé, de tant en tant baixo la mirada per comprovar que no m'hagi saltat un punt (cosa que no passa quasi bé mai) però puc anar fent, mirant la tele, i teixint ;-)
Ara no sé si somio en colors, jo. Crec que sí.
Què maco el somni!! :-))
(A la música que has posat, està tronant)
Ja és Abril, i et prova prou bé, pel que veig. Amb en Debussy, les tronades del Mas i el claustre d´abellarols, potser fins i tot podria somiar en techicolor.
ResponEliminaLa meva iaia feia ganxet. Ara l´he vista, així com un flash, llegin-te.
Bon Abril, ple de tronades.
Estinc provant de fer una brusa que no sé pas què acabarà siguent Assumpta, això de ser esquerrana i seguir les gràfiques per dretans em confon com la nit a segons qui.
ResponEliminaSóc incapaç de fer mitja, bé això és mentida, en puc fer però taaaaaaan malament i amb un risc tan alt de buidar algun ull propi o aliè que no en faig :P
Sí que sóc incapaç de fer ganxet sense mirar!
El fragment recordat és una delícia, sí.
Aquí està plovent :))
Aquesta vegada sí Estranger, aquest abril no me'l penso deixar robar per res ni ningú.
I ara amb pluja i el Barça que va guanyant a Madrid... encara serà un dia ben rodó.
La meva iaia, la de casa, també en feia. són guais les iaies ganxetaires; jo en vull ser una d'aquelles que mentre van fent no callen mai i molt emprenyadora. Més o menys com ara però amb uns quants anys i unes quantes canes més. Es pot ser iaia sense néts, no?
Moltes gràcies i igualment maco, molts colors.
No, no, repeteix amb mi: 'puta primavera, puta primavera'. Només de pensar que després d'abril ve el maig...
ResponEliminainexorablement Xexu... però podem intentar que l'abril duri uns dies més i empalmi amb el juny :)
ResponEliminaUna abraçada!
Ostres, Assumpta, com pots fer mitja i veure el Barça alhora? Amb el salts que foto, acabaria punxat per tot arreu! Quina gran capacitat d'autocontrol!
ResponEliminaGran el Roger Mas!
L'Assumpta és un pou inacabable de sorpreses Albert, sempre agradables això sí :)
ResponEliminaJajajaja bé... si la cosa està de molts nervis, deixo la labor ;-))
ResponEliminaPerò quan dominem clarament i tot va com una bassa d'oli, doncs vaig fent ;-))
és xulu somniar en colors :)
ResponEliminaOcellets, Roger Mas i ganxet... :D
ResponElimina(has sentit la versió amb en Sisa i en Pau Riba?)
Jo tot just acabo de començar amb ganxet, només sé fer cadeneta i desfer els trossos que no em queden bé... que són quasi tots... però me'n sortiré! (espero)